diumenge, 24 de juny de 2012

Al fons, un punt de suport

Porto malament la crisi. Porto amb massa indignació moltes coses que no m'agraden. Hi ha una indignació positiva, que et mou a posar-te en marxa. Jo em sembla que em moc dins d'una indignació negativa, que em fa agafar ganes de trencar la cara a qui no està d'acord amb mi, i que, per tant, i en previsió de mals més grans, em fa refusar segons quins ambients, segons quins actes. Evito la confrontació perquè em sento impotent i molt agressiva i sé que això no és bo. No ajuda a pensar, no ajuda al diàleg, no fa avançar. És el mateix que jo critico al nacionalisme que sempre m'ha semblat cec, sord, confús. 
Ja vaig fer un espectacle durant la Fira de Mostres de Viladecans, en la qual vaig perdre els papers absolutament amb CDC. Vam tenir unes quantes enganxades, i si bé algun dels "provocadors" és molt bona gent i no costa gens de mantenir-hi l'amistat, amb d'altres em costarà recuperar-me. Sobretot perquè els arguments esgrimits continuen traient-me de polleguera: "estudis? de què serveix a la gent estudiar, si van a l'atur", em deien. I jo pensava mentre l'escoltava que a sobre de parats ens volen incultes i se m'encenia la sang. I ara, el nostre benvolgut, apreciat i mai prou estimat president diu que ICV hauria d'anar a la cua de l'INEM per saber què és l'atur, en un bany de cinisme insuperable. Altres coses no tindrem a ICV, però la veritat és que la defensa dels treballadors i dels seus drets hi ha estat sempre present. Parlen de valors, però els valors es demostren i es defensen quan realment són en perill. I aquí principis i valors se'n van a l'aigüera amb Eurovegas.
Servidora, des d'on sóc, he estat treballant, junt amb altra gent, perquè l'Església es definís sobre el tema. I finalment el bisbe ha decidit fer un escrit que a mi em sembla molt encertat. Perquè estic d'acord amb el contingut (només hi afegiria que també els drets socials de les persones que treballin en semblant projecte perillen) i perquè m'ha agradat el to, gens prepotent i el procés seguit (potser massa clerical, però pel que sembla realment participatiu). 
M'ha fet pensar: 1) que en alguns llocs l'Església encara funciona prou bé; 2) és un gest petit, poc espectacular, però autèntic, que crec que són els que fan falta; 3) no sé si serà útil o no, però és un pas necessari i coherent. I tot plegat m'ha animat força. Sobretot perquè no em sembla una resposta agressiva, i jo necessito mobilitzar-me des de la pau, la constància, la llibertat, ... i amb el cap clar.
De fet la utilitat de tots els gestos contra Eurovegas s'hauria de mesurar per la capacitat de canviar mentalitats. Ara com ara som davant d'Eurovegas. Si el projecte es realitza, haurem fracassat i ens haurem de mobilitzar molt perquè tot plegat es desenvolupi tan dignament com sigui possible. Però si el projecte no es realitza a Barcelona, no haurem guanyat. Haurem de continuar lluitant perquè no aprofitin l'efecte Eurovegas per col·locar-nos qualsevol altra cosa semblant. Perquè el problema d'Eurovegas és que s'han obert diversos melons: el de canvi d'ús del delta, el de la pèrdua de drets laborals dels treballadors i d'obligacions fiscals per a alguns grans empresaris, i el de qualsevol negoci és lícit. Eurovegas és molt escandalós i encara pot suscitar certs rebutjos. Eurovegas light costarà més.
Se'ns gira feina i jo he de trobar com fer-la sense desqualificar ningú. L'agressivitat, la impotència, porten a la violència. I jo voldria aprendre a lluitar des de l'acollida i el diàleg. Contradictòria, oi?



1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt bé. I molt positiu. s'agraeix