De tant en tant rebo informació sobre les activitats del monestir de les Benetes de Montserrat. Sempre les trobo interessants. La veritat és que fan propostes novedoses, atractives, probablement molt ben portades sovint sobre qüestions frontereres entre la psicologia i l'espiritualitat. Pinten bé, també per la preparació que intueixo que hi ha al darrere i que probablement té un cost elevat en esforç i en diners. Però sempre em crida l'atenció el fet que cobren una inscripció que va més enllà de les despeses immediates. Un exemple: Teresa Forcades fa una jornada, el proper dia 12, matí i tarda. La inscripció costa 155 euros, amb possibilitat de beca.
No sé. Ja fa temps que hi penso, i no ho acabo de veure clar. Potser perquè sempre m'he beneficiat de la saviesa, disponibilitat i generositat de molta gent. Penso en els exercicis en la vida quotidiana dels jesuïtes, amb Jesús Renau: 9 mesos de trobada individual i setmanal que no em van costar ni un cèntim. La mateixa dedicació per part d'un professional de la psicologia, per exemple, m'hagués costat un ronyó i part de l'altre. I la preparació per fer aquest acompanyament, des del respecte, la distància justa, l'experiència, no deu ser pas gaire diferent.
També he gaudit a temporades, al llarg de la vida, de l'acompanyament de gent diversa, ultraocupada, però que m'ha aportat temps i qualitat. Penso en els consiliaris dels grups de revisió de vida, per exemple. I m'he beneficiat de la saviesa acumulada de monjos, monges, de congregacions diverses, gent entesa en la vida espiritual, en centenars de xerrades en grups diversos. I sempre la gratuïtat en tots els sentits ha tingut un pes rellevant.
Segurament la gent pot pagar. Alguna gent, no pas tota. Jo també podria, en aquest moment de la meva vida. Em sembla que si no pogués, n'hauria d'estar molt necessitada com per demanar una beca. No sé què pensar, el sistema no m'acaba de fer el pes.
Mercè Solé
Comentaris
D'altra banda, de de Sant Benet també es fa acompanyament espiritual a qui s'hi acosta i ho necessita, evidentment sense cobrar... com tampoc es cobra res, per exemple, pels power points que fa setmanalment la Ma. Regina i que li suposen un temps considerable de dedicació. Francament, no entenc el teu raonament. Suposo que és per desconeixement, però m'extranya que ho hagis plantejat així... res més, em sembla que ja està aclarit.
Una abraçada!