Ens separem

Els fins ara autors del Mosquit i el Camell el dia del seu casament, notablement més joves...
Sí, el mosquit i el camell se separen (virtualment). I és que, en vista que jo he anat acaparant cada cop més aquest blog, en Josep s'ha animat a començar-ne un de nou. No som independentistes, però creiem en la independència matrimonial, si més no literàriament parlant. Hem pensat en diverses possibilitats: fer el blog del mosquit i fer el del camell. Però teníem un problema d'identitat. Qui és el mosquit? qui el camell? I és que parelles com aquesta, tan ben avingudes, fan de mal separar. Per tant, aquest blog perd la meitat de la seva autoria, però es queda amb totes dues bèsties.
El blog d'en Josep, que tot just fa cinc minuts que ha començat a caminar, passa a dir-se "El diari de Josep Lligadas". És, sens dubte, més ensopit. Però té el to seriós que convé al seu autor. 
En fi, tots dos blogs queden enllaçats. Ens llegirem mútuament. I ens posarem comentaris l'un a l'altra i a l'inrevés. I ens els comentarem mentre estenem la roba o rentem els plats. Tot un privilegi. Vosaltres, però, tindreu el doble de feina!

Comentaris

Doncs me n'alegro molt! Serà doble feina, però doble feina agradable. Ja m'hi apunto ara mateix. Sort!
Mercè García Vilà ha dit…
Segon intent de deixar un comentari ( mira que soc bèstia)
Primer m' he espantat , amb això de la separació, però al veure que només us separeu per fer més lloc, no ho trobo malament. Per cert, això de "les dues bèsties", era pensant en el camell i el mosquit, o pensant amb la Mercè i en Josep? Quin dubte!
Xiruquero-kumbaià ha dit…
On hi havia un blog ara n'hi haurà dos. D'això se'n diu reproducció per bipartició. Bona mar a tots dos.
(A la fotografia, tots dos agafant la copa amb l'esquerra...té un significat volgut?)
Mercè Solé ha dit…
Bé, amics, veig que conserveu el sentit de l'humor. Moltes gràcies. Mercè, jo sovint tampoc no ho sé distingir gaire... Xiruquero, això de l'esquerra deuria ser una premonició...
Anònim ha dit…
Doncs es tracta d'anar visitant els dos blocs...
una forta abraçada
Anònim ha dit…
vaja parell de callos vomitius esteu fets, l'un per l'altre, hahahaaaaaaaaaaaaaaaaa ai q me meo!