dilluns, 28 de novembre de 2011

Mahler, militància musical

Fa dies que no escric. I és que no dono a l'abast... per "bolos" (ja he acabat tot el que tenia pendent: quatre taules rodones, una intervenció breu i una xerrada més intensa), per sopars amb amics (un empatx prenadalenc considerable) i per tasques diverses, algunes força agradables, com recollir el premi que el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha concedit al Mamut de Viladecans.
Però ahir a la tarda vaig anar a un concert a l'Àtrium de Viladecans que em va encantar. I que té la seva història.
Un bon dia vaig rebre la trucada del regidor de cultura: d'aquest concert s'havien venut poques entrades. Em deia: "a mi m'agradaria promoure més la música clàssica, però això és difícil si no puc justificar que a la gent li interessa". Total, que a través del Punt de Trobada vam fer una oferta: "Mahler 2x1" (dues persones, quinze euros) i jo vaig dedicar-me a enviar-la també a unes quantes amistats, així, a "boleo". A veure si picaven. I alguns, ho han fet i ha estat encantadora la barreja d'amics que hi hem assistit (Viladecans, El Prat, Castelldefels, Barcelona)
El concert estava anunciat com la Quarta simfonia de Mahler, en una versió per a orquestra de cambra que, si no ho he entès malament, és una adaptació de Schoenberg. Es feia estrany sentir Mahler en aquest format, però la proximitat que permet la sala, et feia sentir com si fossis en una mena de Schubertiada. Tocava el Conjunt XXI!, una formació de músics joveníssims que sonaven molt i molt bé i cantava una mezzosoprano que a mi m'ha semblat excepcional: Anna Alàs, que tenia una veu preciosa i una forma de cantar digna dels millors festivals de música.
Això sí, en el programa no constava la primera part del concert, un veritable regal: els Lieder eines fahrenden Gesellen. Ni tampoc el text ni del darrer moviment de la simfonia ni de les cançons. Una pena. Però de debò que el concert ha estat excel·lent. Em sembla que miraré d'anar més sovint a l'Àtrium. Cal aprofitar els recursos culturals al màxim. Són un bé escàs i en perill d'extinció. Mercè