diumenge, 16 d’octubre de 2011

Quan encara no existien els mòbils ni el correu electrònic...















... existia la JOBAC. Aquesta tarda ens hem retrobat un munt de gent. Trobada emotiva, reconeixements incerts entre nosaltres (ai, les canes, el pes...!), hem rigut moltíssim (aquell impagable trio jordi-joan francesc-juanjo, amb guió de luxe de Francec Orteu); hem tingut música amb grup coral i instrumental amb en Xavier Morlans i hem tornar a gaudir de les cançons de sempre. Fotografies, parlaments (Joan Batlle, servidora, Josep Hortet, Joan Enric Vives, Salvador Clarós i Montse Sintas, amb un record especial per en Josep Maria Puxan), abraçades, alegria. Algú -crec que ha estat en Salva- ho ha dit: la JOBAC va ser una gran, activa, esperança, en temps de crisi i de canvi. Avui tornem a viure una crisi intensa. Potser aquest esperit de la JOBAC ens ajudi a viure-la amb compromís i creativitat. A mi, realment, m'ha animat a fer-ho. Ah, i esperit profètic. Ja hem vist que d'aquí vint anys l'Higini serà el Molt Honorable, i en Quim ocuparà el màxim càrrec  a Roma, mentre que un cert arquebisbe serà a Can Brians per haver fet contraban abusant del seu càrrec a Andorra. En fi, la Trobada d'avui mereix una valoració millor i més reposada. Però ara estic massa cansada, ja em perdonareu. Mercè