Aquests tres dies passats a les Benetes m'han servit per moltes coses: per descansar, per treballar, per desencallar un parell de feines que tenia molt, molt rovellades, per posar ordre. Però enguany m'han servit bàsicament per deixar de rondinar una estona i adonar-me de les moltes coses que vaig rebent. Ja sé que queda carrincló, però no em puc estar de dir-ho: hi ha gent molt generosa i som molts els que ens en beneficiem. Penso en l'Anna i en Quico que ens estan ajudant a l'associació de familiars del taller d'en Jordi a preparar una jornada de treball que farem el diumenge 6 de novembre; en l'Ignasi Riera, que vindrà a celebrar amb la gent del Punt de Trobada el cinquantè número de la nostra revista (i ens farà una xerrada que durà per títol: Que ens volen deixar
incomunicats? Reinventem la comunicació), i molta altra gent que potser és menys coneguda, però que cada dia posa molt d'ella mateixa amb absoluta gratuïtat perquè les coses funcionin. I en un altre pla em fa il·lusió que hagi nascut en Daniel, que viurà al pis on vaig créixer i es farà gran a la meva antiga habitació, estic contenta de tornar a estudiar (tot i que, glups, em costa agafar el ritme), faig llista de persones estimades... I després, així de cop, m'adono que dos dels fracassos que jo he viscut més malament, en negatiu, han acabat donant fruits que em satisfan molt. Un és el fracàs personal, laboral i professional en una empresa en què portava prop de disset anys i que jo valorava molt, que en el seu moment va ser força traumàtic. Vaig decidir marxar i canviar de xip. El bagatge après allà m'ha servit molt en altres àmbits i sempre he trobat feines interessants, algunes de millor pagades i tot. I ara gaudeixo d'estabilitat laboral, de bon ambient, d'una feina creativa que m'encanta i d'uns horaris que em permeten fer moltes coses a Viladecans. I conservo les amistats de l'antiga feina, és clar.
I de l'altra banda, també amb ICV vaig tenir els meus alts i baixos. I en un cert moment vaig dir prou. Passat el temps, m'adono que aquest tall m'ha permès treballar en coses interessants que des de l'Ajuntament difícilment haguessin estat possibles. I estic contenta de continuar en sintonia (sintonia crítica, no fos cas) amb ICV-EUiA i de treballar en la mateixa direcció, i sovint en companyia, però des d'altres espais. No sé què hi hauria si hagués continuat vinculada laboralment al partit, però segurament no hi hauria ni Punt de Trobada ni potser Mamut, tot i que aquesta iniciativa de revitalització de la Festa Major que va sortir del Punt de Trobada és probable que s'hagués manifestat igualment d'altres maneres. No depèn pas de nosaltres! Amb això vull dir que de vegades vols controlar molt tots els fils, t'obsessiones a caminar per un determinat sender i no t'adones que hi ha moltes més possibilitats. En fi, que estic contenta, vaja! Mercè
Comentaris