dilluns, 26 de setembre de 2011

M'has seduït i m'he deixat seduir

És el que m'ha vingut al cap fa un moment, en acabar de veure el programa de l'Albert Om, que s'ha presentat com a convidat a les Benetes de Montserrat. M'ha agradat l'enfocament del programa i m'ha agradat també la comunitat. Ha estat una bona manera d'explicar qüestiones bàsiques de la fe i, com sempre, la Teresa Forcades ha desplegat tot el seu encant comunicador, que és molt. Sempre em sorprèn la seva capacitat d'explicar qüestions complexes com si res, amb una pau considerable. Em sento reconfortada quan la veig com a imatge de l'Església: perquè és una dona, perquè s'explica bé, perquè no és arrogant.
Una vegada va venir a l'ACO a fer-nos una xerrada i recordo que a mi el tema em va semblar d'allò més espès. Però ella comunicava amb gran facilitat i a la gent de l'ACO, que sempre crida l'alto quan algú s'enfila gaire intel·lectualment li va encantar. No hi ha com saber-ne.
La veritat és que aquest vespre això de la vida monàstica semblava realment senzill i a l'abast. No ho deu ser tant, però jo cada dia estic més segura que la renovació de l'Església passarà pels monestirs i per algunes congregacions. Perquè hi veig gent lliure, preparada, capaç de fer comunitat, d'elegir els seus responsables, de rellevar-se en les tasques, d'obrir-se al món. Un espai de llibertat. Mercè

4 comentaris:

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Jo també vaig veure el programa i comparteixo tot el que dius. En un món tan acelerat, la quietud dels monestirs són els llocs on es pot fer reflexions de quin és el futur de la humanitat.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Em va agradar força a mi també. El reportatge em va semblar, a més de respectuós, intel·ligent, oferint a l'espectador un tast frescal i intens alhora, tant de la persona de la germana Forcades com de la comunitat.

Ignacio Terrado ha dit...

Hola! Vaig arribar al teu blog fent un treball sobre els moviments socials cristians per a la universitat, i encara ara m'hi passo moltes vegades. Crec que la renovació de l'església vindrà també de petits testimonis com aquest blog, capaços de trencar esquemes. Ànims! Ignacio

El mosquit i el camell ha dit...

Gràcies a tots tres. Gràcies, Ignacio. Caram!
Mercè