"Ho volem tot, ho volem ara" són les paraules amb què TV3 fa publicitat d'un dels seus programes. Crec que és el que fan als matins.
La veritat és que aquesta expressió resumeix bé la nostra manera de viure: tot i ara. Com si la realitat es pogués captar al 100 %, en la seva totalitat. Sense matisacions, sense consensos, sense complexitats. Em fa gràcia perquè a mi cada cop les coses em semblen més difícils d'entendre i d'abastar. I em sembla que la veritat té colors i prismes, interpretacions... I el tot se'm converteix en un lent procés d'aproximació a una part. Perquè ni que algú aconseguís posar-me al davant el 100 % del que està passant, jo crec que no podria pas pair-lo en la seva totalitat. Necessitaria anar a pams i encara passaria pels meus propis filtres i manies.
I aquest "ara" més aviat em sona a estirabot adolescent, a exigència prepotent. Perquè les coses canvien, maduren, de vegades són tossudament lentes. I està bé rumiar i fer passar les coses una vegada i una altra pel païdor.
Potser és conseqüència de tants anys de fer revisió de vida. T'acostumes a veure les coses amb lentitud, des d'angles diferents i, sobretot, a anar veient com es transformen i si de debò t'hi impliques, o no. També és aquest costum que tenim els cristians de buscar Déu en els fets, i, és clar, mai no sol presentar-se així. Cal educar la mirada, cal deixar-se sorprendre, cal no pensar que tu tens totes les claus de tot i que les tens ja.
"Tot" i "ara" són expressions que s'adiuen amb el tarannà de TV3, amb permís de la Mònica Terribas. Aquest programa del matí l'he vist molt poc, perquè normalment treballo. Però quan han tractat temes delicats m'ha semblat més aviat destraler. Recordo un programa sobre educadors i llars d'infants i em van semblar deplorables els fàcils judicis que s'emetien. I, és clar, és el programa dels matins-punt-sí, matins-punt-no, on l'opinió es ventila amb preguntes estereotipades que donen, sí, bons rèdits econòmics a la cadena.
Per cert, he mig llegit el llibre de Joaquim M. Puyal sobre la televisió (Aicnàlubma) i m'ha semblat excel·lent. Això sí, quan descriu males pràctiques mai no posa exemples de TV3. Aquest regust tendenciós m'ha portat a deixar-lo sense acabar. Hi he trobat a faltar una reflexió una mica agosarada sobre l'abús de l'esport per damunt de la cultura, o sobre el fet que molts dels programes són produïts pel Terrat (i molt ben produïts, tot s'ha de dir), però em pregunto si és bo aquesta mena de monopoli.
En fi, cada cop veig menys TV3 perquè no aconsegueixo interessar-me pels esports-centrifugadora ni pel Barça. Ja em va bé. Faig altres coses. Ja era hora. Mercè
Comentaris