dijous, 11 d’agost de 2011

Llimbs socials i sanitaris

Sanitat respon?
En Josep pateix com cada estiu un lleu afecció, lleu però que requereix visita mèdica. Té el costum de demanar hora per telèfon. Però, ai,s'ha trobat amb uns quants canvis:
1. Han suprimit l'operadora-persona, cosa que vol dir que manté una inacabable conversa telefònica amb una màquina on li pregunten unes quantes dades i van demanant confirmació per si ho han entès bé. Un llenguatge indesxifrable probablement per a moltes persones grans (que mereixen, em sembla, una certa consideració) o persones amb poca habilitat telefònica, o persones amb dificultats lingüístiques. 
2. Va trucar dilluns i li van donar hora per al 5 de setembre sense cap explicació.
3. Fent teràpia amb els amics ens hem assabentat que a l'agost, personant-te a l'ambulatori et donen hora per al mateix dia. Problema resolt, doncs.
Ens preguntem per quin motiu el contestador automàtic de la Generalitat no avisa d'això. Després he comprovat que almenys la web et remet a l'ambulatori.
A part d'això fa mesos que tenim un company de feina encallat, de baixa. S'ha quedat als llimbs sanitaris. El van operar i li van posar un catèter. Ara, com estava previst, li han de retirar. Però al mig hi ha hagut la intervenció de l'inefable Boi Ruiz. I s'ha quedat en una inacabable llista d'espera. I no pot treballar, perquè allò que li han de retirar li produeix dolors i molèsties. I perquè la llista d'espera ha crescut com a conseqüència de les mesures adoptades. El dolor que ell pateix, les conseqüències per al lloc on treballa i el pagament de la baixa de la Seguretat Social no deuen ser indicadors a tenir en compte. 
A l'estiu, tota cuca viu?
"Però no eren de missa aquests del govern? Ningú no ho diria!" M'ho deia una companya, treballadora social, tot comentant la mala jugada que els han fet als beneficiaris de la Renda Mínima d'Inserció, que sense previ avís -ni per als interessats ni per als professionals- han vist canviar el sistema de pagament de la seva pensió. I en ple agost, vés a reclamar! Els Serveis Socials són probablement els que han hagut d'entomar la crisi amb menys recursos i molta més demanda. Amb personal justet. I ara, en període de vacances, i amb poques explicacions, cal atendre i explicar a molta gent que ja ha de fer miracles per arribar a fi de mes que el sistema ha canviat: que cobraran més tard i amb més molèsties. Ells i les persones que els han llogat habitatge o que els fien a la botiga. 
La meva experiència anys enrere és que a l'estiu la gent es busca més la vida i desapareix. Alguns troben feinetes d'estiu, d'altres tornen al seu poble. Però enguany és el caos. Els pobres, com sempre, paguen.
La llei és igual per a tothom?
No ho crec. Probablement molts d'aquests beneficiaris del PIRMI seran controlats i tothom malfia que no cometin frau. Però en el darrer any he visitat uns quants professionals que d'entrada no m'han fet factura i que dubto molt que declarin a Hisenda la major part de la seva activitat: un arquitecte, un podòleg, dos dentistes, un gestor administratiu... L'únic que ho ha fet ha estat un paleta. Algú es planteja que aquests professionals tinguin el mateix tractament fiscal que la resta de treballadors?
Si podem estalviar, per què no ho fem?
M'ho preguntava quan vaig llegir l'estalvi que s'havia produït, de no sé quants milions, en relació al carburant, quan es va limitar la velocitat a 110 quilòmetres hora. Resulta que com que la prioritat és anar de pressa per  carretera  (i la llibertat, i el bé suprem), aquesta mesura d'estalvi s'ha suprimit. Jo em pregunto, si hi ha una mesura que es mostra eficaç econòmicament, que genera menys contaminació i menys accidents, per què no es manté i es dediquen els recursos estalviats a finalitats socials. No ho puc entendre.
Tot plegat, que no és una exclusivitat dels nostres governs, ja fa temps que passa a molts llocs d'Europa. Acompanyat d'unes lleis restrictives per als immigrants (quants anys necessitaran per deixar de ser-ne considerats), d'una major diferència entre rics i pobres, d'una escassa qualitat de l'ocupació, de la manca de connexió entre la gent (especialment els més joves) i les institucions. Perquè sembla que és millor mantenir a l'atur (fins i tot cobrant subsidi) professors, educadors, treballadors socials, infermeres, metges, que fer que la gent estigui ben atesa. Perquè el model de fons no és mantenir un sistema d'igualtat en la bona qualitat per a tothom, sinó que cadascú es busqui la vida i els pobres disposin dels mínims més mínims.
Després, Londres crema. I descobrim que se'ns ha acabat l'aigua. Crec que estem posant les bases perquè Europa sencera cremi. Només és qüestió de temps si es continua amb les mateixes polítiques socials.Mercè




2 comentaris:

Jordi Guàrdia ha dit...

Pel que fa al tema sanitari, hi ha un parell de cosetes insignificants a tenir en compte:
– en aquesta sanitat pública retallada per tot arreu (a Bellvitge, hores d'ara, ja han de treballar amb 400 llits menys), no només es deixa d'atendre pacients, sinó que es maltracta els millors equips de professionals sanitaris que tenim;
– i és aquesta sanitat pública maltractada l'única que fa recerca. ¿Qui en fa a la sanitat privada, a les mútues?
¿Com ens ho hem de fer per fotre una bona patada a aquest govern dels millors (ineptes)? Uix, se m'ha escapat un comentari tendenciós…

El mosquit i el camell ha dit...

Comentari que els tendenciosos acollim bé. Ànims!