divendres, 12 d’agost de 2011

A l'Església de Verona ningú no és estranger

És el títol d'un fulletó, molt ben editat, que vam recollir en una parròquia de Verona. M'agrada. El títol és contundent i sense ambigüitats, cosa que s'agraeix en els temps que corren.
El títol es reforça, a la portada, amb dues aportacions més: una reproducció -comentada a l'interior- d'un quadre del 1620 que és una al·legoria de les set obres de misericòrdia, realitzades per turcs i per cristians i acollides indistintament per la figura de Jesús, i una cita de la carta de Pau als Gàlates (3,28): Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.
I a l'interior hi ha reflexions cristianes sobre la necessària acollida dels immigrants, orientacions pastorals sobre l'ecumenisme i l'acollida dels nouvinguts, criteris pràctics a l'hora de compartir locals amb altres confessions cristianes, quatre dades sobre l'abast i la composició de la immigració a la diòcesi, l'explicació dels projectes de Càritas sobre immigració i les adreces d'on s'apleguen dins de la diòcesi els cristians catòlics  de diverses nacionalitats i de diversos ritus (i Déu n'hi do, la diversitat).
Una molt bona iniciativa. Miraré de fer-lo arribar a la Delegació de Pastoral Social del nostre Bisbat. A veure si el bisbe s'anima, i si nosaltres també ens animem. Mercè