dissabte, 27 d’agost de 2011

Els treballadors socials i els pobres sota sospita

Pel que llegeixo als diaris de la intervenció dels dos consellers del PIRMI sembla que:
a) els treballadors socials són incompetents
b) els treballadors socials prevariquen, no sé si es diu així, però distribueixen conscientment recursos que no són adequats.
c) els treballadors socials actuen sota consignes polítiques, i canvien el seu procedir segons el color del govern seguint ordres inconfessables.
Guai. És clar que els pobres:
a) són pobres perquè volen, si volguessin treballar no estarien d'aquesta manera,
b) treballen en l'economia submergida, i només és culpa seva. Forcen els seus empleadors a tenir-los sense assegurar, tot i que les empreses i els particulars s'hi resisteixen.
c) a més de pobres, molts són estrangers (aquests dies jo he sentit dir l'Artur Mas exactament el mateix que diuen els de PxC: la RMI per a la gent d'aquí. Deuria ser un tall de veu fora de context, però jo ho vaig sentir així, amb totes les lletres).
d) els pobres gosen moure's i fer vida al marge del que expliquen als serveis socials. I surten i entren del seu domicili sense permís. I alguns fins i tot s'ho passen bé quan haurien de vestir una roba de sac i tirar-se cendres damunt del cap.
e) són els pobres els qui decideixen quina documentació i quina informació necessita la Generalitat per concedir un ajut o no.
f) els falta dir una cosa que, per sort, l'Església no diu: és que els pobres són pecadors i la situació que viuen és el càstig diví.
g) els pobres sempre menteixen. Els consellers de la Generalitat, mai. 
Això sí. No expliquen, els consellers, que:
a) els serveis socials, a la Generalitat i als ajuntaments, solen ser la ventafocs del sistema. Al meu Ajuntament hi va haver un temps en què un estudiant en pràctiques (amb carnet del partit, això sí) tenia un ordinador propi, mentre que els treballadors socials no tenien ni ordinador -un per equips de set o vuit persones- ni tan solscorreu electrònic.
b) les administracions públiques volen treballadors socials a baix preu. Per això col·loquen, als llocs més complicats, gent sense experiència o en contracte en pràctiques. I això els treballadors socials: les treballadores familiars viuen en la subcontractació i són clarament explotades. Tot plegat té conseqüències per als usuaris dels serveis i per als seus treballadors.
c) moltes vegades la documentació que les administracions demanen no és adequada, gens ni mica. I sovint sospito que té més a veure amb posar obstacles a la gent (per veure qui se'n cansa i ho deixa córrer) que amb aconseguir una informació clara. I això no ho dic com a treballadora social, és el que visc com a familiar directa d'una persona amb discapacitat.
d) hi ha dos grans obstacles per a la transparència de les situacions familiars: 1. l'economia submergida -que ningú no es pren la molèstia d'abordar. 2. la llei d'estrangeria, que dificulta enormement el procés d'inserció personal i laboral de les famílies i fa que en els nuclis familiars no puguis saber mai exactament qui hi viu.
e) per a la gent que no té res, de vegades es faciliten recursos inadequats. Però la responsabilitat última d'això no és de qui ha d'atendre cada dia situacions d'extrema pobresa, sinó de qui no preveu mesures i recursos socials adequats a la realitat social.
f) M'agradaria saber quants equips de Serveis Socials s'han reforçat arran de la crisi, i quants se n'han reduït.
I em preocupa que aquests missatges dels consellers van calant. Vaig provar de parlar-ne a la "pelu", que és un bon termòmetre de la consciència social general. I tothom coneixia marroquines que guanyaven 2000 euros al mes fent neteges sense està assegurats i que eren beneficiàries de la Renda Mínima d'Inserció i ens estafaven. I també coneixien molts comerciants estrangers que no paguen cap impost, perquè els estrangers mai no en paguen, sembla. Vaja, que el govern dóna ales a la rumorologia més estúpida, difícil d'eradicar i perillosa.
Trobo a faltar una actuació més decidida del Col·legi Professional de Diplomats en Treball Social.
En fi. Tenim feina.
Mercè
Per cert: que ningú no pensi que no crec que s'hagi de combatre el frau. Al PIRMI, com a qualsevol prestació pública o que afecti la hisenda n'hi ha. Però no s'hi val a enfocar, i encara d'una forma deplorable, només aquesta. 



3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ja suposava que creus que s'ha de combatre el frau. Jo també ho crec, és clar.

Anna Ramis ha dit...

Molt ben dit Mercè!
Més clar : L'aigua!
Aquest article, amb prenís teu, el fare còrrer com antídot a algunes "persones de perruqueria" que també conec.
Anna

El mosquit i el camell ha dit...

Xiruquero, segur que no estem gaire d'acord políticament. Però confio que coincidirem a l'hora de pensar que les coses es poden fer molt millor... Jo crec que l'anomenada "civilització" es mesura per la forma com es tracten els més vulnerables.
Anna, moltes gràcies!
Mercè