dimecres, 20 de juliol de 2011

Sensibilitat química múltiple, una malaltia de futur

Acabo de tornar del meu paradís particular, que es diu Puiggraciós. He compartit hostatgeria amb la Rosa i l'Elena, dues dones afectades de Sensibilitat Química Múltiple i Electromagnètica, una malaltia de què havia sentit a parlar però que no havia tingut ocasió de conèixer de prop.
La veritat és que m'ha impactat veure-les amb guants i màscara. No poden conviure amb la majoria de sabons, desodorants, colònies, perfums, productes de neteja que habitualment fem servir. I conviure vol dir senzillament respirar en l'espai on aquests productes s'han utilitzat. Tampoc no poden tocar segons quins metalls o matèries. Ni compartir ambient  amb segons quins aparells electrònics. Són malalties, a més, associades a la fibromiàlgia o la fatiga crònica, i, com aquestes, amb escàs reconeixement fins i tot per part dels professionals.
Són malalties de futur, perquè provenen de la contaminació i això no només no es resol, sinó que més aviat continua empitjorant. I són malalties que aïllen. Per descomptat, ni petons ni abraçades, cosa que no és cap banalitat. Ni calefaccions. Vol dir que si et venen a veure, les finestres han d'estar obertes, estiu i hivern... Vol dir que segons quines olors literalment les poden tombar. A la pràctica significa anar-se justificant perpètuament, donar explicacions i sempre hi ha qui pensa que són unes exagerades. Una llauna.
A més a més de fer-nos tots plegats més sensibles a aquest tipus de malaltia, em sembla que tenim molta feina a fer contra la contaminació. Ànims, Rosa i Elena. Avui he après molt de vosaltres! Mercè
Per cert. Han constituït una associació (Asquimiem) i tenen un blog propi.