O això sembla. Ahir, després de l'ofici, les relíquies de les Santes Juliana i Semproniana, de Mataró, van anar a fer un tomb damunt les espatlles... dels castellers de la colla dels Capgrossos. Encert total. Dues joves com Juliana i Semproniana, encara que haguessin viscut fa 1700 anys, segur que haguessin preferit sortir amb aquest personal que amb els molt respectables senyors, ben vestits i arreglats, de l'Administració de les Santes. Que no s'ho prenguin malament els administradors, que han fet molt per al culte a les patrones de Mataró. Però les Santes, que potser, si haguessin pogut, s'haurien enfilat a algun castell, se senten bé amb els joves.
Com possiblement també s'haurien afegit als joves indignats, que enguany van assolir un bon protagonisme. I és que el nou govern municipal de CiU, sempre amb ganes de bon rotllo i pel que es veu segurs de sí mateixos, va decidir portar com a convidat el "primo de Zumosol", l'inefable Felip Puig, el qual, acompanyat d'un bon nombre de mossos amb la cara tapada, va aconseguir convocar un bon nombre de joves que no el van deixar de petja, amb cartells, pancartes, xiulets i escridassades, compartides sovint per molts dels assistents. En Robafaves, la geganta i la resta de les figures van aguantar estoicament fins i tot la presència de Plataforma per Catalunya, estupefactes i educats.Van ballar i es van adormir, com sempre, envoltats de criatures.I és que a Mataró, els gegants, que es guarden a l'ajuntament i no passen drets per la porta, "s'adormen" per poder-hi entrar, mentre la canalla crida allò de "no n'hi ha prou" per veure si es tornen a posar drets.
En Josep em va parlar de "la Missa de les cuineres", la missa que es fa el dia de Festa Major a primera hora del matí, on van totes les cuineres que mentre es fa l'Ofici de les Santes, es dediquen pacientment a preparar el dinar. Una missa milimetrada i conjuntada amb els joves de les "Matinades", que arriben fent soroll i amb cara de son.
En fi, la festa és la festa, per damunt de la política. I la de Mataró és una festa esplèndida. Però a mi em feia mal veure segons quins polítics al balcó de l'Ajuntament. Reconec que sóc partidista, però ningú no és perfecte. Mercè
Comentaris
Salut