dilluns, 25 de juliol de 2011

Bonaventura Ubach i el plàstic

Acabo de llegir un llibre magnífic: el Dietari d'un viatge de les regions de l'Iraq (1922-1923), del pare Bonaventura Ubach, publicat per Montserrat el 2009. M'ha encantat tot: el personatge, l'aventura -Déu n'hi do!-, les fotografies que ell mateix va fer, el seu to, la seva lletra. Només hi he trobat a faltar algunes notes a peu de pàgina i un bon mapa, perquè les meves nocions de geografia i d'història decididament fan aigües. 
Potser per això em vaig animar a agafar de la biblioteca la novel·la L'arqueòleg, de Martí Gironell, que pren com a punt de partida la figura del pare Ubach, en el seu viatge al Sinaí (1910) i en aquest altre a l'Irak. De fet, de Gironell ja havia llegit El pont dels jueus, i la veritat és que em va semblar molt fluixa. És un judici superficial i potser injust, però certament no em va entusiasmar.
Ara, d'aquesta segona novel·la, he de dir que el més sòlid és justament el que reescriu del pare Ubach, que és un personatge a qui no li cal gaire salsa, perquè ell sol és novel·lesc. Jo esperava que aprofundís una mica en el context social i polític i que m'ajudés a situar-me millor. Però el llibre m'ha decebut. Es llegeix bé i és distret, però la trama no és precisament original, i a sobre té algun lapsus (m'ha semblat, potser estic equivocada). Com quan, enmig d'una tormenta al desert, el narrador diu que "no tenien un trist plàstic per improvisar una tenda" (pl. 94). Suposo que si el 1910 l'haguessin tingut, haurien fet història. O no, perquè googlejant he descobert que efectivament ja s'havia inventat el plàstic, però dubto que tingués aquesta aplicació. Suposo que d'altres productes impermeables hi deuria haver. El problema és que jo no em refio gaire de l'autor.
Hi fa sortir, i això em fa gràcia, Lawrence d'Aràbia, Però fa transcórrer el viatge del 1922-1923 l'any 1910. No sé si ha tingut gaire en compte que hi ha hagut una guerra mundial pel mig que va canviar moltes coses. En fi, jo crec que els drets d'autor d'aquesta novel·la haurien d'anar a Montserrat, vaja. Però el llibre original del pare Ubach us el recomano molt. Mercè