No és el títol d'una novel·la d'intriga, però gairebé. Magdalena Modolell era una dona rica i piadosa de Barcelona, que va néixer el mateix any de la línia del tren Barcelona-Mataró: el 1848. Va ser propietària de mig Viladecans i quan va morir, el 1915, sense fills i ja vídua, va deixar escrita al testament la seva voluntat que la seva propietat més preuada, la torre Modolell, es convertís en un centre catòlic o bé social per a Viladecans. I va nomenar una colla de marmessors eclesiàstics, que van acabar pactant una permuta amb l'ajuntament de forma que la Torre Modolell es convertís en la seu municipal. Però, ai, no comptaven amb el director espiritual de la Sra. Modolell, el molt i molt integrista mossèn Samaranch, el qual tossudament va recórrer la decisió dels seus companys, perquè s'havia de fer tant si com no un centre catòlic al poble. I la discussió a l'entorn de la Torre no es va acabar fins l'any 1955. Quaranta anys de baralles intereclesiàstiques, de guerrilles dretes-esquerres, de clericals i anticlericals... Una lluita aferrissada i apassionant que en Jaume (germà d'en Josep) ha descrit magníficament al llibre Viladecans 1915. L'hèrencia de Magdalena Modolell, que es presenta dijous 2 de juny, a les 7,30 del vespre davant de la llibreria Els Nou Rals.
El fet em sembla remarcable des de molts punts de vista:
- Val la pena conèixer el quid de la baralla i els personatges. Molts dels marmessors han donat nom a uns quants carrers de Viladecans. I de fet, tant la Sra. Modolell (hi ha qui encara en parla com "la senyora") com mossèn Samaranch donen molt de sí. Se'n podria fer uns gegants, o uns acompanyants del mamut... Mossèn Samaranch, a més, fa una cara que espanta la por, com podeu veure a la fotografia.
- El llibre està molt ben escrit. És el primer que escriu en Jaume. I jo confio que s'animi i en faci molts més: molt ben escrit i documentat amb rigor. Tinc un cunyat que és una fura. Quina diferència amb alguns llibres que em passen per les mans d'il·lustres professors universitaris que van repetint sempre el mateix, o copien d'internet (jo ho he pogut constatar, us ho prometo!) o escriuen vaguetats per fer currículum...!
- La presentació se sortirà de la norma. Ho sé de bona font.
I el llibre fa de molt bon llegir. De debò. Ja us explicaré com va. Mercè
Comentaris