diumenge, 17 d’abril de 2011

Sota el balcó

Serenata sorpresa aquesta tarda de Rams. Mai no hagués esperat tants músics sota el meu balcó. Concert ben agradable i sana enveja: un poble de 400 habitants, amb banda pròpia d'una qualitat més que acceptable.
Un bon preludi per a una Setmana que a casa necessitem de repòs, i de repensar unes quantes coses. Em sento cansada i una mica desanimada. Em pregunto si el camí de tanta activitat és realment el que cal fer. Mercè

3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Precisament ahir i avui, a la Sènia, hi ha hagut la Trobada Internacional de Bandes.
Bona i profitosa Setmana Santa, doncs.

Saltim Salt Quàntic ha dit...

Ànims! Apart de practicar la pregària i de repensar, et recomano que durant la Setmana Santa practiquis també una mica de risoteràpia (hi ha videos al You Tube que poden ajudar). Encara que sigui Setmana Santa, potser és millor que l'encarem ben animats i animades. Algunes vegades també he sentit desànim per la Setmana Santa i llavors amb el desànim tampoc em ve gaire de gust participar en determinades funcions que són més aviat serioses i de clima trist. Jo he decidit que apart d'anar a l'església ifer d'altres coses, aquesta Setmana Santa seguiré amb el llibre de la Psicologia del Bon Humor. Diuen que hi ha molts carismes. Potser també existeix el del bon humor, però ens l'han ofegat perquè els semblava que no quadrava amb Déu.

El mosquit i el camell ha dit...

Gràcies a tots dos. De fet, la música no és l'única agradable qualitat de la Vall d'Albaida, no. S'hi està molt bé.
Montse, ja mirarem això de la risoteràpia...