dilluns, 4 d’abril de 2011

Parròquies i comunitats socialment atentes

La presentem aquest vespre, dins del marc d'una trobada arxiprestal a Piera. Aquesta petita publicació és una guia pràctica de suggeriments i propostes elaborades per l'equip de Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu i encaminades a les parròquies i comunitats que vulguin obrir-se a la realitat social.
A mi em sembla una bona idea. Penso que l'Església en general -no només les altures- vivim immersos en un món amb el qual anem perdent cada dia els punts de contacte. D'una banda, per les novetats socials que ens arriben: noves famílies, migració, precarietat laboral, atur. etc., cosa que sempre descol·loca, a nosaltres i a tothom. Els canvis exigeixen canvis, i treure's de sobre la rutina costa a tots.
De l'altra, perquè culturalment vivim encara com si nosaltres fóssim el centre i no ens acabem d'adonar que la societat pot viure -i viu- perfectament sense nosaltres. Això vol dir que sovint no ens acabem de prendre la molèstia de comunicar-nos de manera que la gent ens entengui.
Penso que del món eclesial potser Càritas, perquè és qui més a prop està de la gent que pateix per raons socials i econòmiques, és qui està més al dia.
A la guia, molt senzilla, es parla de totes aquestes qüestions: la necessitat d'una bona acollida de creients i no creients, de col·laborar amb entitats cíviques, de relacionar-nos cordialment amb els veïns d'altres religions, de fer dels més pobres una prioritat, d'explicar-nos molt millor, d'organitzar-nos més participativament, etc.
En fi, una eina per pensar. No sé si servirà, però si més no ho provarem. Mercè