divendres, 29 d’abril de 2011

Mil anys de Viladecans

Avui és el dia en què se celebra el primer mil·lenari de la signatura del document més antic que es conserva amb el nom de Viladecans (Canis Vallis). L'Ermessenda de Carcassona, plena d'entusiasme, va signar-lo l'any 1011.
Això vol dir que en teoria estem de celebració a la ciutat. L'Ajuntament -que es va assabentar de l'efemèride per una entitat de la ciutat- va posar en marxa tot un nombrós procés participatiu. I les festes del Mil·lenari es van obrir, amb l'aparició del festiu Mamut el dia de la Festa Major, el 8 de setembre.
I la veritat és que les celebracions d'avui francament fan pena. Les han publicitades tot just fa quinze dies. Al matí hi ha la presentació d'un conte per a les escoles. I a la tarda s'obre una exposició i es fa una conferència sobre la Catalunya de fa mil anys. I, mitja hora més tard, a la plaça de la Vila una "pastissada" popular. Serà difícil que els assistents a la conferència hi arribin a temps: o sigui els actes previstos un cop cada mil anys, a sobre es cavalquen. La ciutat s'engalana amb uns domassos que han anat repartint, sobre el Mil·lenari, i que servidora troba d'un disseny espantós. Aquest matí, quan he vingut a treballar, l'Ajuntament no lluïa cap domàs ni bandera especial (tampoc va passar a la festa Major d'Hivern) i alguns dels grans balcons de la plaça tenien ja posats els molt esquifits domassos oficials, que tal i com estaven més aviat feien un efecte contraproduent.
Ja sé que la Junta Electoral no permet aquests dies fer grans coses presidides pels governs municipals. Ja sé que la crisi no permet alegries. Però tanta participació per arribar aquí? No podrien fer ni un sopar popular, al Cúbic, com els de fa cinquanta anys, a base de la pròpia carmanyola, compartit amb els veïns? Ja sé que aquestes coses els deuen sonar a cutre, perquè avui dia sembla que tot hagi de ser molt car i a Viladecans ha arrelat un profund clientelisme, però també en una ciutat, la celebració depèn més de la voluntat i convivència del veïnatge que no pas dels diners que s'hi destinin. Mercè