dimarts, 5 d’abril de 2011

Atents al món en temps de crisi


Bon rotllo, ahir al vespre, a Piera en la taula rodona al voltant de la crisi. Més d'un centenar de persones, vingudes de tot l'arxiprestat de Piera-Capellades. La taula va resultar interessant, tot i que potser hagués estat bé, també, convidar algú que no provingués del camp eclesial.
Hi van haver dues aportacions vinculades a Càritas (la diocesana i la de Piera), que van deixar ben clar el desbordament general motivat per la crisi. Molta gent que fa molt de temps que les passa magres en aspectes diversos de la seva vida (atur, manca d'ingressos, pèrdua de l'habitatge...), cosa que a la pràctica vol dir que està passant d'una situació de pobresa a una d'exclusió, perquè la suma de factors multiplica la sensació de precarietat de la gent, també per la via emocional. Tant la Raquel (treballadora social) com la Susi (voluntària) van insistir en el fet que sovint no podien fer res més que acompanyar i escoltar la gent, perquè comptaven amb pocs recursos per ajudar-los. La Raquel va insistir que el "com" és important, ni que sigui com diem que no els podem ajudar. I la Susi va recordar que és important conèixer cada persona pel seu nom, perquè és una forma de fer-los sentir que la història de cadascun és valuosa per a nosaltres.
En Fermín, de la GOAC, va insistir en les causes socials i polítiques de tot plegat. La veritat és que les actuals retallades que vivim a Catalunya només fan que posar més llenya al foc on es couen totes aquestes persones que van quedant al marge: els joves, els sense papers, les dones. I la distància entre pobres i rics es fa més gran. Retallar en salut i en educació públiques en un context de desigualtat és posar les bases de la marginació del futur. La factura de la crisi la paguen sens dubte els més pobres, mentre que els principals responsables de la situació d'especulació econòmica que ens hi ha portat no semblen pas afectats de la mateixa manera.
En Miquel Àngel va explicar com la gent que viu a la presó i les seves famílies es veuen també directament afectats per la crisi. I, amb la participació d'algun altre voluntari de presons que era a la sala, vam constatar com el món de les institucions penitenciàries reprodueix amb escreix l'especulació del mercat: economats més cars dins la presó que fora, menys feina disponible per als presos, especulació amb productes bàsics com ara el calçat...
El bisbe va fer una aportació interessant i va posar l'accent en la necessària revisió del nostre sistema social, un sistema que ha donat preferència a l'economia financera per damunt de l'economia social. En termes cristians, d'això se'n diu pecat, pecat estructural, perquè només respon a una ambició econòmica desaforada. El bisbe va parlar dels valors cristians aplicats a l'economia: pagar els impostos, fer negocis amb honradesa, redistribuir la riquesa perquè la persona més necessitada pugui rebre el suport que necessita. Ho va lligar a la Doctrina Social de l'Església. He de reconèixer que alguns d'aquests documents estan bé, però que a mi no em motiven gaire. Me'ls miro com a relíquies històriques, però no acabo d'entendre perquè n'hem de fer més cas que a d'altres documents igualment interessants, vinguin o no de l'Església.
En el torn de paraules, la gent es va mostrar molt participativa. Em va agradar l'aportació que va fer una persona: retallem els pressupostos que afecten la major part dels treballadors, però no qüestionem em absolut les despeses futboleres ni televisives. "Ahí le has dao", que diria la Salo! Mercè