dilluns, 21 de març de 2011

Milanesa 1: contra la crisi


¿Fins on voleu portar, oh rics, la vostra cobdícia insensata? ¿És que us creieu que sou els únics habitants de la terra? ¿Per què expulseu de les vostres possessions els que tenen la vostra mateixa naturalesa i reclameu per a vosaltres sols la possessió de tota la terra? La terra ha estat creada en comú per a tots, pobres i rics; ¿per què us arrogueu, oh rics, el dret exclusiu de la terra? Ningú no és pobre per naturalesa, ja que aquesta ens engendra igualment pobres a tots. Naixem nus, sense or ni plata.

Sobre Nabot, 2

Sant Ambròs de Milà. segle IV

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ja és prou que disset segles després sigui tant vigent un pensament que hauria de semblar elemental. Oh, i d'altres en trobem, sens dubte, de trenta segles enrera!
Semblaria propi de la nostra condició conformar-nos en l'ús de brújoles massa imperfectes, llevat de les tecnològiques, és clar.

El mosquit i el camell ha dit...

Xiruquero, aquesta "ambrosiada" voldria ser, com tu dius al teu blog, un bon gaiato, dels que no es trenquen fàcilment. Però sempre l'oblidem a qualsevol racó... Gràcies!