dimecres, 23 de febrer de 2011

Cultura participativa


S'acosten les eleccions i el personal som requerits dia sí i dia també pels partits polítics (alguns partits polítics, tot s'ha de dir) per ajudar a preparar programes, i aportar idees. O això diuen. Nunca es tarde si la dicha es buena, però la veritat és que és una pena quan aquest contacte només es produeix com una mena de maquillatge preelectoral.
A mi em sembla, però, que hi ha tres obstacles difícils de remuntar:
  • la major part dels partits s'omplen la boca de participació, però quan són en el govern difícilment la fan real. De vegades perquè si el tema és delicat, tenen por a morir linxats (hi ha qui confon la participació amb l'insult directe, i, és clar, tampoc no és això!), de vegades per mandra, de vegades per una mena d'impossibilitat pràctica. A Viladecans, el PSC, per exemple, té uns regidors que ho fan tot i uns altres, la majoria, que deuen ser elements decoratius, perquè no se'ls coneix gaires responsabilitats concretes. Quan vols parlar amb un dels "enfeinats" cal una mena de persecució implacable que resulta esgotadora, i els altres pateixen una mena d'incapacitat per mullar-se en res si no tenen el permís de qui realment remena les cireres, i, per tant, hi ha reunions que són una pèrdua de temps;
  • al personal que no forma part de les associacions li costa molt participar activament en res, i crec que això té a veure amb allò que en diuen els valors dominants, i és un veritable repte per a tothom..., encara que aparentment a qui governa ja li està bé el passotisme generalitzat. Però a la llarga aquest passotisme també resta eficàcia a moltes mesures importants per a la convivència, el civisme i l'acollida de mesures menys populars però necessàries;
  • hi ha entitats que funcionen per pur clientelisme. És el cas d'una certa associació veïnal de la ciutat que es va negar a entrevistar-se amb un partit, per si el PSC li retirava la subvenció. Dit amb totes les lletres i sense embuts per la presidenta de l'associació mateixa. Em consta que no és pas una interpretació de qui l'escoltava, no. Diu poc a favor del govern municipal i gens a favor de l'entitat en qüestió.
Per acabar-ho d'adobar, a Viladecans, la vox populi diu que s'està preparant una moguda sobre participació: un nou reglament amb tendència a liquidar les actuals estructures participatives, tant les que funcionen (o sobretot les que funcionen) com les que no. Cal dir que amb alguna honrosíssima excepció, com la del Consell de la Convivència, la major part de Consells ciutadans tene una dinàmica molt poc participativa. S'engeguen perquè toca i si ningú no piula, no es posen en marxa. I l'oposició tampoc no sol piular, a no sé que ho pugui convertir en un roc contra el govern. I tenen uns reglaments (d'ICV, que consti) que no hi ajuden gens. Poso un exemple: tant com costa que la gent vulgui venir a aquestes reunions, i la possibilitat de prendre la paraula s'ha de demanar per escrit amb 48 hores d'anticipació. Qui ho va redactar -i qui ho va aprovar- certament no tenia gens en compte la dificultat actual per a la participació i en canvi patia d'unes certes tendències paranoiques.
De fet penso que els reglaments ajuden a posar un marc regulador de certes coses, sobretot si hi ha conflicte, i són necessaris, però crec que el que cal engegar són bones dinàmiques estimuladores de la participació, de la reflexió, on la gent se senti escoltada i sobretot es faci seva la ciutat. Encara que les decisions són de qui governa. Però no està gens malament que hi reflexioni amb una quanta gent més. Per això cal saber conduir i moderar reunions, cosa que no tots els regidors saben fer. Però, com tot, es pot aprendre.
Per tant em sembla espantós canviar reglaments i no canviar l'actitud de fons dels partits, tant en el govern com en l'oposició. Perquè el que caldria anar creant, a poc a poc, és una altra cultura participativa, sòlida, de cara al bé comú, i responsable. I la forma potser no és tan important. Bé, cal que tots hi anem treballant. Des d'on sigui. Mercè