dilluns, 10 de gener de 2011

El temps no espera

Estic acabant de llegir un llibre que no sé si tornar a començar de cap i de nou, perquè em sembla molt suggerent i em fa la sensació que el seu sentit se m'escola entre els dits, o entre les neurones, si és que me'n queda alguna. Es diu El temps no espera (Arcàdia, Barcelona, gener 2010) i és del sociòleg polonès d'origen jueu Zygmunt Bauman, recent premi Príncep d'Astúries.
Està articulat com una conversa entre Citlali Rovirosa-Madrazo, periodista i sociòloga (i força més espessa que el seu entrevistat, per cert) i Bauman. Fa una repassada a la crisi, al paper dels estats, a la globalització, a la política, als pobres i a l'Estat del Benestar, als nacionalismes, a les religions, als fonamentalismes, a la ciència...Temes fàcils tots ells, com veieu. Té una mirada penetrant i s'explica amb força senzillesa i amb un punt d'ironia. Em sembla que ens convé molt aprofundir en anàlisis com la seva per encaminar aquesta recerca lluitadora d'un món més just i igualitari. Sobretot per fer-ho sense clixés i amb una certa consistència.
Dues qüestions m'han cridat l'atenció. Una, la relativa al sexe. Bauman pronostica que a mesura que la procreació es vagi deslligant de la sexualitat, el gust pel sexe acabarà desapareixent. Perquè la nostra societat, diu, vol seguretats a qualsevol preu i per ara això de lligar encara porta feina i incerteses. Jo més aviat penso que no desapareixerà... si és rendible econòmicament que no desaparegui. Perquè avui també ens venen que cal tota mena d'enginys i de joguines de pagament per a una sexualitat satisfactòria.
En canvi, opina que les religions no desapareixeran. Déu, diu, morirà juntament amb la humanitat. Ni un segon abans. Me n'alegro. Almenys no en fa un tractament superficial.
Seria un llibre per treballar en grup. Us el recomano.

Per cert, he manllevat la il·lustració del blog de la Maria Escalas, perquè em sembla que és una bona síntesi del llibre. Mercè