divendres, 17 de desembre de 2010

Santa Llúcia, una festa esplèndida


He de dir que m'ha agradat molt la 60a. Festa de les Lletres Catalanes d'aquest vespre. Potser perquè es feia a Viladecans, potser perquè ha tingut un to molt diferent de la que es va fer a Reus, que és l'única vegada que hi vaig assistir. Potser perquè l'Agrupació Cultural Mossèn Cinto hi ha tingut molt de protagonisme... La valoració del contingut dels premis s'haurà de veure quan surtin publicats, però de moment Joan Font, el dels Comediants, ha preparat un magnífic espectacle, junt amb els grups Càndida i Cor de Teatre. Molt bon ritme, ben pensat... Es feia mirar, també per la qualitat de les referències a Espriu i a Brossa. M'ha fet gràcia veure la densitat de les autoritats per metre quadrat. Aquesta vegada amb un to molt convergent. Estic molt satisfeta d'haver-hi trobat Joan Herrera i Dolors Camats i només dir que la presència socialista, potser hi era, però si és així, era esquàlida. És més, però, que l'any 2007, on ERC es va menjar tota la representació institucional (bàsicament per l'absència de la resta) i on no vam saber trobar ningú d'ICV. M'ha agradat veure també tanta patum literària. No sé, per a mi ha estat una festa. I les institucions (Muriel Casals per Òmnium, Carles Ruiz com a alcalde i la nova presidenta del Parlament en el seu primer acte institucional) han tingut un paper discret, que és el que, al meu parer, toca.
Només dues notes negatives: el discurs de la Núria de Gispert, que, com el de Carod Rovira l'any 2007, m'ha semblat massa llarg i sectari (el 2007, també va parlar Benach i aquest sí que em va agradar). I aquesta mena de xapetes que ens ha regalat l'Ajuntament de Viladecans, amb "missatge": molta merda per al 2011 (és que ens hem tornat molt teatrals, es veu) i un caganer. (l'única referència del pessebre que la laïcitat tolera). Però això dóna per a un altre post: Viladecans i l'escatologia. Ja el faré un altre dia... Mercè