"Nadal és el solstici d'hivern..."

No sé qui és la llumenera que ha preparat aquesta pàgina, però en qualsevol cas crec que li haurien de donar la medalla de l’Associació per la Laïcitat Desaforada”. Se la mereix, sens dubte.

Us ho explico. Entreu a la web de la Generalitat, a www.gencat.cat. On posa “cerca”, escriviu “Nadal tradicions”. Cliqueu i us sortiran uns quants ítems. Cliqueu sobre “Tradicions de Nadal – Generalitat de Catalunya” i, com a explicació inicial, trobareu aquest esplèndid text: “Nadal és el solstici d’hivern, el dia més curt i la nit més llarga. Per als romans era el ‘Natalis Solis Invicti’, el Naixement del Sol Victoriós. El ritu foguer més popular és el tió de Nadal i l’àpat tradicional comença amb l’escudella i carn d’olla, continua amb el pollastre rostit i acaba amb els torrons i neules. Actualment, l’espectacle festiu amb més assistència és la Cavalcada de Reis. Sens dubte, els tres reis són els genis generosos de Nadal més populars de les tradicions nadalenques”. Esplèndida explicació del que és el Nadal a Catalunya, de la seva història, dels seus referents al llarg dels darrers 1.500 anys. Ja dic, l’autor és una llumenera.

Després, aneu repassant les tradicions que explica, i descobrireu que la cosa més important del pessebre a Catalunya és el caganer, al qual es dedica la major part de l’espai explicatiu. No s’explica, això no, per què es fa el pessebre, què representa, d’on neix… A casa, que fem el pessebre i no hi posem el caganer, és obvi que som poc catalans. I per cert que, dintre la llista de tradicions, a que no endevineu quina és la que té una explicació més curta? Sí, ho heu endevinat, la Missa del Gall.
Torno al text anterior, el que explica el sentit del Nadal. Evidentment que el Nadal és el solstici d’hivern, una celebració pròpia de totes les cultures, des dels celtes als tàrtars, passant pels íbers o els gots o els mongols. En un cert moment, també l’imperi romà va adoptar-la, i hi celebrava, com és natural, el fet que els dies comencen a allargar-se i la llum del sol comença a vèncer la foscor. O sigui que no entenc per què el punt de referència de l’explicació són els romans i no són, per exemple, els íbers, que són més d’aquí. Li deuen caure més bé a l’autor, que deu valorar molt favorablement que darrere el culte al Sol Victoriós s’hi entenia el culte a l’emperador, autèntic Sol Victoriós de l’Imperi. L’autor deu enyorar aquell imperi tan respectuós dels drets humans i tan aferrissat promotor de polítiques socials envers els que estaven més avall de l’escala social… Un imperi i un emperador clarament d’esquerres, com tothom sap.
En canvi, és obvi que no li agrada gens esmentar que, des del segle IV, aquesta festa del Sol va anar essent substituïda per la festa del naixement de Jesús. I no, evidentment, perquè ningú pensés que aquest és el dia que Jesús va néixer (això, mai ningú no ho ha defensat seriosament), sinó perquè, en el moment que els cristians van començar a tenir ganes de celebrar aquest naixement, van triar un dia que simbòlicament s’hi esqueia bé, el dia que la llum comença a créixer. El primer calendari en què aquesta festa apareix és de l’any 354. I a partir d’aleshores la festa es va anar estenent. No per cap imposició, sinó perquè els referents culturals de l’imperi van anar essent substituïts pels nous referents culturals del cristianisme. Més o menys com està passant ara, en què els referents culturals del cristianisme estan essent substituïts pels referents de la societat no religiosa, que celebra també aquestes dates amb gran entusiasme, perquè s’hi presten. Molt mercantilitzades, tot sigui dit, però en tot cas agradables.
Jo ja entenc que a l’autor d’aquesta pàgina li faci molta ràbia el cristianisme. Però falsejar tan descaradament la història i la realitat és una pena. I que el govern de la Generalitat ho tingui col·locat a la seva web oficial, doncs encara és més pena. Però vaja, en tot cas, molt bon Nadal! (Josep Lligadas)