
La veritat és que els dibuixos de l'Ignasi Flores es fan mirar. No són gens carrinclons i tenen la gràcia de fer pensar, amb un llenguatge visual molt atractiu, en una història que a mi em sembla ben actual i que potser alguns sectors de l'Església no s'han llegit gaire acuradament. Un Jonàs disposat a fer, sobre el paper, tot allò que Déu li demana... llevat de mantenir la confiança, l'esperança i la misericòrdia.
Jonàs, estudiós de Déu i disposat a castigar tot i tothom que no segueixi els seus preceptes, rep l'encàrrec d'anar a demanar als ciutadans de Nínive, ciutat sonadament "pecadora", que es converteixin. La reacció no es fa esperar: la por, la fugida, el naufragi, la balena... I quan, recuperat dels seus tràngols, s'anima a fer allò que se li ha encomanat, la sorpresa davant l'èxit de la seva missió. I la ràbia de veure que Déu perdona a qui ell considera que no s'ho mereix. Jonàs té pasta d'inquisidor. Sort de la carbassera, que esdevé un element pedagògic de primera. Potser n'hauríem d'enviar unes quantes a alguns personatges...
La història bíblica original està explicada amb molt de sentit de l'humor, que l'Ignasi aprofita bé. I el fons de la qüestió està molt ben treballat. Es nota que és fruit de l'experiència de molts anys de MIJAC i de contacte amb els joves.
De debò que és un llibre molt recomanable! Mercè
Nota: sí, és propaganda. Però no em puc estar de fer-ne perquè el llibre em sembla excel·lent.
Comentaris
marta d.