El Poblenou, els exministres, i altres discutibles decisions de les nostres autoritats lingüístiques
Fa temps, del barri barceloní on jo vivia se’n deia Poble nou, o Poble Nou. I als senyors o senyores que havien deixat de ser ministres, se’ls anomenava ex-ministres. I de les problemàtiques referides a la societat i a la cultura se´n deia problemàtiques sòcio-culturals. I hi havia uns mitjans d’expressió que rebien el nom de mitjans àudio-visuals.
Ara ja no. El primer a caure va ser el Poble nou o Poble Nou, que va passar a ser escrit Poblenou. I després, es va decretar la desaparició de la majoria de guionets entre paraules, i vam tenir exministres, i problemàtiques socioculturals, i mitjans audiovisuals.
Però hi ha alguna cosa que no lliga. En català, o almenys en català oriental, diu la normativa, la “a”, la “e” i la “o”, quan són àtones (és a dir, quan no hi recau l’accent fonètic), es pronuncien com a vocals neutres, a diferència de quan són tòniques (és a dir, quan hi recau l’accent fonètic). La “a” i la “e” neutres tenen un so com fosc, que no sembla ni “a” ni “e”; la “o” neutra, en canvi, sona “u”.
I així, per exemple, la primera “a” de “caminar” és àtona, i es pronuncia ben diferent de la darrera, que és tònica. També és neutra, per exemple, la primera “e” de “perera”, mentre que la segona no, perquè la primera és àtona i la segona tònica. I en el cas de la “o”, la primera “o” de “corró”, que és àtona, sona ben diferent de la segona, que és tònica.
Segons aquest principi, que hom pot llegir a totes les gramàtiques de català, la primera “o” de “Poblenou” s’hauria de pronunciar neutra, com la primera “o” de “població”. I no és així. I la primera “e” de “exministre” s’hauria de pronunciar neutra, com la primera “e” de “explosió”. I tampoc no és així. I la primera “o” de “sociocultural” s’hauria de pronunciar neutra, com la primera “o” de “societat”. I tampoc no és així.
De manera que aquesta mania d’ajuntar les paraules que tenen els nostres dirigents lingüístics (en castellà veig que també ara els hi ha agafat), a més de dificultar la lectura i l’entendre bé què signifiquen les coses, resulta que contradiu la normativa que es llegeix a les gramàtiques.
No, ja sé que d’això no en depèn el futur de la humanitat, ni el futur de Catalunya. Però em sembla una equivocació. (Josep Lligadas)
Ara ja no. El primer a caure va ser el Poble nou o Poble Nou, que va passar a ser escrit Poblenou. I després, es va decretar la desaparició de la majoria de guionets entre paraules, i vam tenir exministres, i problemàtiques socioculturals, i mitjans audiovisuals.
Però hi ha alguna cosa que no lliga. En català, o almenys en català oriental, diu la normativa, la “a”, la “e” i la “o”, quan són àtones (és a dir, quan no hi recau l’accent fonètic), es pronuncien com a vocals neutres, a diferència de quan són tòniques (és a dir, quan hi recau l’accent fonètic). La “a” i la “e” neutres tenen un so com fosc, que no sembla ni “a” ni “e”; la “o” neutra, en canvi, sona “u”.
I així, per exemple, la primera “a” de “caminar” és àtona, i es pronuncia ben diferent de la darrera, que és tònica. També és neutra, per exemple, la primera “e” de “perera”, mentre que la segona no, perquè la primera és àtona i la segona tònica. I en el cas de la “o”, la primera “o” de “corró”, que és àtona, sona ben diferent de la segona, que és tònica.
Segons aquest principi, que hom pot llegir a totes les gramàtiques de català, la primera “o” de “Poblenou” s’hauria de pronunciar neutra, com la primera “o” de “població”. I no és així. I la primera “e” de “exministre” s’hauria de pronunciar neutra, com la primera “e” de “explosió”. I tampoc no és així. I la primera “o” de “sociocultural” s’hauria de pronunciar neutra, com la primera “o” de “societat”. I tampoc no és així.
De manera que aquesta mania d’ajuntar les paraules que tenen els nostres dirigents lingüístics (en castellà veig que també ara els hi ha agafat), a més de dificultar la lectura i l’entendre bé què signifiquen les coses, resulta que contradiu la normativa que es llegeix a les gramàtiques.
No, ja sé que d’això no en depèn el futur de la humanitat, ni el futur de Catalunya. Però em sembla una equivocació. (Josep Lligadas)
Comentaris
No sembla però, que aquest criteri sigui uniforme si mirem el cas del Poble Sec, que era així, Poble Sec, i que ha acabat essent, oficialment, Poble-sec, així, amb guionet i el "sec" en minúscula.