
La meva mare, d'aquesta mena d'obres (musicals o no) en deia "del mal de queixal", perquè transmeten una angoixa profunda i un malestar que dura una bona estona. Per la seva crítica, per la seva amargor, per la seva duresa, per la manca d'esperança. És el cas d'aquesta, escrita l'any 1935 i estrenada el 1937, en un llenguatge musicalment trencador i en un context social i polític que va portar a una mort violenta milions de persones, de nacionalitats i cultures molt diverses. Ahir em va fer l'efecte que Lulú reflecteix ben bé i d'una manera gairebé inconscient tot el rerefons ètic i tot el patiment acumulat del moment en què va ser escrita. La pràctica gairebé compulsiva del sexe és només una mena de sortida desesperada davant la solitud i la buidor. I la indiferència davant la mort aliena és la veritable protagonista. Em vaig comprar el programa, a veure si aconsegueixo aprofundir-hi una mica més. Em va fer pensar. Mercè
Comentaris