Sens dubte és una bona notícia. A Viladecans això del català és certament molt minoritari. Els joves aprenen la llengua a escola, però molts la consideren una obligació més que forma part del currículum, cosa que certament és difícil d’evitar però no ajuda gens al seu ús habitual. I els tribunals de justícia no han de patir pas gens pel seu ús preferencial per part de les administracions públiques. Em sembla que som lluny del bilingüisme en alguns aspectes: el castellà a la pràctica esdevé la llengua preferencial, com ja he comentat altres vegades.La Nit de Santa Llúcia pot ser un excel·lent suport a les lletres catalanes. Si es dediquen a les lletres, és clar. Jo només hi he assistit una vegada, l’any 2007, i em sorprendre que en una Nit on certament se celebren premis literaris de molt diversa condició, l’esport, els mitjans de comunicació i els polítics absorbissin tantes energies, com si no fossin tres àmbits que habitualment ja acaparen bona part de l’atenció en diaris, televisions i ràdios. Mentre que les Lletres, pobretes, tenen menys públic.
El 2007 Joan Laporta va fer el seu discurs, amb motiu de la instauració d’un nou premi literari del Barça per a la següent edició. Després van intervenir alguns guanyadors de premis a programes de ràdio, que no tenen gaire a veure amb les Lletres tot i semblar-me gent de molta vàlua i finalment els protes totals van ser els polítics. Ja sé que eren càrrecs institucionals de primera categoria. En parlàvem l’altre dia amb uns amics i algú deia que s’havia de notar que eren càrrecs elegits per tots. Però francament penso que els polítics en aquest tipus d’actes institucionals han de tenir un paper molt més secundari de l’habitual i deixar protagonisme a la societat civil. En aquest cas n’hi havia dos de rellevants, de polítics. El president del parlament va fer un discurs clarament institucional. L’altre, el vice-president del govern, va fer un discurs més aviat partidista.
Al marge d’això s’havia preparat un petit espectacle sobre Gabriel Ferrater, que va estar molt bé. I òbivament els premis van tenir el seu espai. Però en qualsevol cas a mi la distribució de temps, espais i atenció dels organitzadors em va semblar que no s’adeia realment amb una Nit de les Lletres Catalanes.
Sort que els premis són una bona cosa i que el guanyador d’aquella edició del premi de novel·la (Pep Coll amb Les Senyoretes de Lourdes) m’ha fet passar molt bones estones de lectura. Mercè
El 2007 Joan Laporta va fer el seu discurs, amb motiu de la instauració d’un nou premi literari del Barça per a la següent edició. Després van intervenir alguns guanyadors de premis a programes de ràdio, que no tenen gaire a veure amb les Lletres tot i semblar-me gent de molta vàlua i finalment els protes totals van ser els polítics. Ja sé que eren càrrecs institucionals de primera categoria. En parlàvem l’altre dia amb uns amics i algú deia que s’havia de notar que eren càrrecs elegits per tots. Però francament penso que els polítics en aquest tipus d’actes institucionals han de tenir un paper molt més secundari de l’habitual i deixar protagonisme a la societat civil. En aquest cas n’hi havia dos de rellevants, de polítics. El president del parlament va fer un discurs clarament institucional. L’altre, el vice-president del govern, va fer un discurs més aviat partidista.
Al marge d’això s’havia preparat un petit espectacle sobre Gabriel Ferrater, que va estar molt bé. I òbivament els premis van tenir el seu espai. Però en qualsevol cas a mi la distribució de temps, espais i atenció dels organitzadors em va semblar que no s’adeia realment amb una Nit de les Lletres Catalanes.
Sort que els premis són una bona cosa i que el guanyador d’aquella edició del premi de novel·la (Pep Coll amb Les Senyoretes de Lourdes) m’ha fet passar molt bones estones de lectura. Mercè
Comentaris