divendres, 5 de novembre de 2010

Comptar catòlics

Ahir, el “País”, al suplement en català titulat “Quadern” que es publica cada dijous, deia que el portaveu de la plataforma per la laïcitat, Albert Riba, “denuncia que l’Església no permet donar-se de baixa a la llista de batejats, cosa que segons la seva opinió és antidemocràtic i fa que la xifra de catòlics es mantingui artificialment”.
Em sembla que en aquest bloc ja n’he parlat algun cop, però m’haureu de permetre que torni a fer-ho, perquè no és bo que es doni per certa una idea sobre el cens de catòlics que no ho és. Jo no sé què vol dir exactament Albert Riba quan parla de donar-se de baixa a la llista de batejats (esborrar el nom? anotar que aquella persona es dóna de baixa? pel que jo sé, això segon sí que es fa sense gaires complicacions). Però en tot cas, el que sí que puc assegurar és que aquesta llista de batejats, és a dir, els llibres on s’inscriuen els baptismes, no serveix per saber la xifra de catòlics, i per tant tampoc per fer que es mantingui artificialment.
El llibre dels baptismes és tot el contrari d'un fitxer com el de la foto: al llibre dels baptismes s’hi apunta la gent que és batejada, però no és un cens. Per un motiu obvi: perquè no es fa constar quan la gent es mor. O sigui que si es comptessin els catòlics segons els noms que hi ha anotats al llibre dels baptismes, la xifra superaria en moltíssim la totalitat de la població. Per tant, jo crec que seria desitjable no continuar utilitzant aquest argument a l’hora de critiucar l’Església catòlica…
Dit això, quedaria la pregunta de com es compten els catòlics, i d’on surten les xifres i els percentatges que a vegades es donen als mitjans de comunicació. I la resposta és que no ho sé… Deuen ser estimacions, segurament força poc fiables… (Josep Lligadas)