És el títol del llibre que l'Oriol va presentar l'altre dia a la parròquia de Santa Maria del Taulat. Un recull de poemes forjats durant molts anys, molts silencis, molta vida, molts amics, molta pregària i alguna enrabiada eclesial. Em va saber greu no poder anar-hi. Però ja l'he estat xafardejant i em sembla que m'agradarà. És que he de reconèixer que com que sempre vaig esverada em costa molt llegir poesia. No entenc com m'agrada tant la música i en canvi em costa tant aturar-me a contemplar un text. En fi, tot no es pot tenir.
Us en transcric un, que m'ha agradat especialment:
El traspàs
Merescut repòs,
tot just acabar-se,
d'angoixes i plors,
la llarga jornada.
Saber ja exhaurits,
mentre l'avui visc,
dolors d'ahir
tensament patits.
Fruir a pleret
d'aquella gaubança
que amb somnis i anhels
ja paladejava.
Oriol Garreta: Trenat de solcs d'argent. Col·lecció Ritmes 7. Edicions Saragossa. Barcelona 2010.
Comentaris