divendres, 15 d’octubre de 2010

Puiggraciós


Tot just acaben de començar les celebracions dels 300 anys de vida del Santuari de Santa Maria de Puiggraciós. El Santuari és a l'Ametlla del Vallès, en un lloc privilegiat, des d'on es pot veure el Montseny amb el Tagamament a primer terme. Els Cingles de Bertí són a tocar (a mi sempre em recorden les il·lustracions de Les memorables aventures d'en Roc Gentil (Folch i Torres) que havia llegit de petita. I els dies clars no sé si es veu Mallorca, però sí que hi ha una magnífica panoràmica del Vallès fins arribar a Barcelona i al mar.
Per a mi, Puiggraciós és un lloc arrecerat on vaig a passar la meva ITV espiritual de tant en tant. Hi ha un petitíssim grup de tres o quatre monges benetes, que, a part de fer la seva feina de pregària i de moltes altres coses, s'ocupen molt especialment de l'hostatgeria. La veritat és que amb elles s'aprén bé el significat de la paraula acollida, perquè certament el personal que hi anem passant som de pelatges ben diferents: persones de totes les edats, de sensibilitats pròpies, amb objectius i interessos diversos. N'hi ha de creients, que hi anem sobretot a resar; d'altres que aprofiten l'espai i el silenci per estudiar; alguns reposen o treballen... Sempre hi ha un espai per parlar si et ve de gust o si tens una especial dificultat o un problema, i mai ningú no hi és forçat a parlar de res si no ho vol. Pots fer ús de la biblioteca, passejar, gaudir del seu jardí... i de la muntanya sencera.
Amb elles, si vols (el respecte a la llibertat de cadascú és fonamental), pots compartir la pregària i per descomptat la taula (i la feina de parar, desparar i arreglar la cuina: no és un hotel). Elles, els dies de cada dia, dinen i sopen en silenci, amb música de fons. Però les he vistes parlar si s'han adonat que algun hoste se sentia incòmode o estrany amb aquest costum.
L'hostatgeria és petitona i per tant no sempre hi trobes lloc, però la veritat és que val molt la pena. Per cert, la paraula "monges" sovint evoca no sé quines coses encarcarades. No és pas el que trobareu a Puiggraciós: la pregària monàstica està plena de vida, elles estan ben al dia del que passa, i ben a prop de moltes persones. Saben bé què és la informàtica, la interculturalitat, la vida política i la festa... per dir algunes coses. I s'hi respira autenticitat, compromís i esperança. Per molts anys, Puiggraciós!

6 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

M'agrada molt Puiggraciós. No m'estranya que hi passis la teva ITV i amb nota.
Fa uns pocs anys que vaig passar-hi tot sol en una excursió per aquells verals i vaig estar una estoneta parlant amb una monja. Prou que m'hi hagués quedat un parell de dies.

Maria Escalas Bernat ha dit...

Jo també hi he passat una ITV i ho recomano a tothom, el lloc és fantàstic i les monges donen a la paraula acollida tot el seu significat

montserratqp ha dit...

Sí, sí, sí...tens molta raó.El primer cop que vaig estar uns dies a Puiggraciós encara no tenia 18 anys, hi anavaa buscar pau i tranquil.litat per poder estudiar. Les hi vaig trobar i durant anys Puiggraciós va ser un lloc molt especial.

El mosquit i el camell ha dit...

M'alegro de compartir la significació d'un lloc com Puiggraciós amb tots vosaltres!
Mercè

Anònim ha dit...

Puiggraciós és en terme municipal de Figaró-Montmany

El mosquit i el camell ha dit...

"touchée". Efectivament. El que passa és que l'accés més fàcil en cotxe és des de l'ametlla. Les meves disculpes...