Aquest matí he anat a l'homenatge que es feia al barri de l'Almeda, a Cornellà, a l'Oleguer Bellavista. L'acte s'ha fet coincidir amb el 50è. aniversari de la parròquia de Sant Jaume, tot i que ja fa temps que a iniciativa de l'Associació per a la Memòria Històrica de Cornellà l'Ajuntament havia decidit posar el nom de l'Oleguer a la plaça que hi ha just davant la parròquia.Jo només vaig tenir ocasió de saludar un parell de cops l'Oleguer, que va morir als 77 anys el 2005. Era una persona d'una peça, que va escriure força i que a l'ACO -d'aquí ve la nostra coneixença- va escriure junt amb en Joan Bada la història del moviment des de la seva fundació el 1953.
Oleguer Bellavista va néixer a Sabadell el 1928, fill d'una família treballadora. Es va ordenar capellà i va ser el primer rector de la parròquia de l'Almeda. M'ha sorprès constatar que hi va ser només uns deu anys (del 62 al 71, més o menys). Però en canvi la seva empremta al barri encara es fa notar. Us transcric algunes de les dades que són en el fulletó que avui es repartia:
Va obrir les portes de la parròquia per tal que es poguessin reunir els treballadors, els veïns, les organitzacions clandestines, els col·lectius de joves... Això va permetre que l'any 1965 es poguessin fer les reunions que van permetre fundar les Comissions Obreres del Baix Llobregat. Defensor incansable dels drets humans i els drets de reunió i afiliació dels treballadors va contribuir a la lluita per les llibertats democràtiques, sindicals i nacionals de Catalunya, posant-se ell mateix i els medis de què disposava al servei dels menys desafavorits (...). Va testificar en favor dels 16 treballadors jutjats pel Tribunal de Orden Público que van ser detinguts junt amb altres 26 companys el 22 d'abril de 1967 a la sortida d'una reunió a l'església d'Almeda. L'any 1970 li van retirar el passaport per unes declaracions que va realitzar en contra de la dictadura a la Televisió Francesa i que van emetre diferents televisions europees. Oleguer Bellavista va ser, entre altres dedicacions, fundador i director de la revista "Correspondència" entre els anys 1963 i 1977; secretari del grup dels no alineats de l'Assemblea de Catalunya; fundador i secretari de "Trobada permanent d'entitats d'església" durant els anys 1975-1981; consiliari de la JOC, ACO i GOAC; director de l'Arxiu Històric Municipal de Centelles des de la seva fundació el 1988 fins al setembre de 1999. L'any 1982 es va secularitzar i va contreure matrimoni amb Pilar Martí, de qui va enviudar. Va morir a Centelles el 29 de novembre de 2005.
A l'acte d'avui, obert amb el "Somos" del Labordeta, s'ha llegit un poema d'ell, hi han intervingut Toni Mora, Secretari General de les Comissions Obreres del Baix Llobregat, Oriol Xirinachs, actual rector de la parròquia, un representant del moviment veïnal del qual no recordo el nom (en la meva afició a fer de reportera, hauré de recordar de prendre algunes notes...), un familiar de l'Oleguer i la regidora de cultura, a la qual no he pogut escoltar perquè he hagut de marxar.
Hi havia molta gent de l'ACO i de la GOAC. M'he recordar de l'emoció de l'Oleguer quan CCOO en el 40è. aniversari de la seva fundació va fer un homenatge als capellans obrers. Em va agradar molt en el seu moment que pogués viure aquest reconeixement. Avui es deia que potser el que li agradaria més a ell és veure com havia evolucionat el barri de l'Almeda. Amb tot, l'Oriol Xirinachs es preguntava si tots nosaltres estàvem a la seva alçada, en llibertat, en dedicació, en participació, en discreció... Una bona pregunta. Mercè
Oleguer Bellavista va néixer a Sabadell el 1928, fill d'una família treballadora. Es va ordenar capellà i va ser el primer rector de la parròquia de l'Almeda. M'ha sorprès constatar que hi va ser només uns deu anys (del 62 al 71, més o menys). Però en canvi la seva empremta al barri encara es fa notar. Us transcric algunes de les dades que són en el fulletó que avui es repartia:
Va obrir les portes de la parròquia per tal que es poguessin reunir els treballadors, els veïns, les organitzacions clandestines, els col·lectius de joves... Això va permetre que l'any 1965 es poguessin fer les reunions que van permetre fundar les Comissions Obreres del Baix Llobregat. Defensor incansable dels drets humans i els drets de reunió i afiliació dels treballadors va contribuir a la lluita per les llibertats democràtiques, sindicals i nacionals de Catalunya, posant-se ell mateix i els medis de què disposava al servei dels menys desafavorits (...). Va testificar en favor dels 16 treballadors jutjats pel Tribunal de Orden Público que van ser detinguts junt amb altres 26 companys el 22 d'abril de 1967 a la sortida d'una reunió a l'església d'Almeda. L'any 1970 li van retirar el passaport per unes declaracions que va realitzar en contra de la dictadura a la Televisió Francesa i que van emetre diferents televisions europees. Oleguer Bellavista va ser, entre altres dedicacions, fundador i director de la revista "Correspondència" entre els anys 1963 i 1977; secretari del grup dels no alineats de l'Assemblea de Catalunya; fundador i secretari de "Trobada permanent d'entitats d'església" durant els anys 1975-1981; consiliari de la JOC, ACO i GOAC; director de l'Arxiu Històric Municipal de Centelles des de la seva fundació el 1988 fins al setembre de 1999. L'any 1982 es va secularitzar i va contreure matrimoni amb Pilar Martí, de qui va enviudar. Va morir a Centelles el 29 de novembre de 2005.
A l'acte d'avui, obert amb el "Somos" del Labordeta, s'ha llegit un poema d'ell, hi han intervingut Toni Mora, Secretari General de les Comissions Obreres del Baix Llobregat, Oriol Xirinachs, actual rector de la parròquia, un representant del moviment veïnal del qual no recordo el nom (en la meva afició a fer de reportera, hauré de recordar de prendre algunes notes...), un familiar de l'Oleguer i la regidora de cultura, a la qual no he pogut escoltar perquè he hagut de marxar.
Hi havia molta gent de l'ACO i de la GOAC. M'he recordar de l'emoció de l'Oleguer quan CCOO en el 40è. aniversari de la seva fundació va fer un homenatge als capellans obrers. Em va agradar molt en el seu moment que pogués viure aquest reconeixement. Avui es deia que potser el que li agradaria més a ell és veure com havia evolucionat el barri de l'Almeda. Amb tot, l'Oriol Xirinachs es preguntava si tots nosaltres estàvem a la seva alçada, en llibertat, en dedicació, en participació, en discreció... Una bona pregunta. Mercè
Comentaris