dissabte, 16 d’octubre de 2010

La frivolitat d'ICV en matèria religiosa


Llegeixo al Periódico de Catalunya que Ricard Gomà incita les masses a xiular el Papa quan vingui. Certament no m'ha sorprès gaire, vista la trajectòria del partit en matèria religiosa en els darrers temps. Però he de dir que m'ha sabut molt de greu i m'he posat a escriure un post francament indignada amb ICV. Després he de dir que m'he llegit el seu article al butlletí municipal de Barcelona i m'he quedat alleujada: estic força d'acord amb el que diu, tot i que penso que omet en les seves consideracions molts altres discursos de la jerarquia eclesiàstica sobre temes com la immigració, la necessitat del compromís polític pel bé comú que probablement el sorprendrien. De fet el tractament sensacionalista que ha rebut l'article de Ricard Gomà no difereix gaire (potser és més discret) que el tractament sensacionalista i reduccionista que reben últimament alguns documents de l'Església.
No és pas que m'hagi tornat papista de cop. No m'agrada com s'ha plantejat la visita de Benet XVI, perquè no m'agraden gaire els xous de masses (del Barça, de la Roja o del que sigui), i perquè crec que és un frau de l'Església promoure aquesta mena de divinització en vida dels papes. Cada cop em costa més trobar el lligam entre Jesús i la institució d'un estat vaticà que cada cop "canta" més si prenem com a punt de referència un Evangeli que és Bona Notícia per als pobres. En aquest sentit trobo interessant la iniciativa de reflexionar sobre la institució papal que han pres algunes entitats cristianes de base. Quant als diners que costa, no veig per què s'apliquen criteris diferents al futbol que no pas a una expressió religiosa. Des d'un punt de vista laïcista, justament, crec que s'haurien de valorar amb els mateixos criteris: qui se'n beneficia (o a qui agrada, dit d'una altra manera), què costa, quines contrapartides té. Una altra cosa és que com a cristiana em posa nerviosa aquesta manifestació pública de l'Església, però com a ciutadana no em sembla tan diferent de les altres.
Tampoc no m'agrada com se sol expressar la jerarquia eclesiàstica sobre uns quants temes. Segurament, amb matisacions, estic molt més d'acord amb ICV. Per exemple en el tema dels homosexuals o de l'ús dels condons. En la qüestió de l'avortament penso que cal filar molt més prim que no pas es fa en el partit, tal com ja vam expressar en el grup de cristians d'ICV.
Però cada cop tinc més la sensació que a ICV el tema religiós es frivolitza molt. En lloc d'entrar a treballar seriosament per la necessària desaparició, per raons d'equitat, d'alguns privilegis de l'Església Catòlica, s'opta per fer afirmacions de vegades poc fonamentades o molt superficials, que, francament, de vegades m'avergonyeixen pel desconeixement del fet religiós que denoten, cosa que no ajuda gens a anar al fons del tema. És el que passa sovint quan es parla de l'apostasia. O de Benet XVI i la pederàstia. Malgrat les aparences, crec que hi ha una distància considerable entre el tractament que n'ha fet i el del seu antecessor.
Penso que ICV s'equivoca quan, posem per cas, es nega a assistir a actes protocolaris de l'Església Catòlica o als actes litúrgics que acompanyen -i sovint des dels seus origens- a les Festes Majors, perquè en moltíssims aspectes la cultura (popular o no) i la tradició cristiana es barregen. I si hi renunciem per raons religioses, estem tirant a la bassa molts elements culturals que hi són estretament lligats. Perquè les persones i els pobles no som estances compartimentades. Penso que hi ha d'haver distància crítica, però no un rebuig frontal. I crec més en el diàleg que en les "plantades".
Penso que ICV s'equivoca també quan es fan propostes molt poc respectuoses, com seria el cas si realment Ricard Gomà propugnés xiular el Papa. Es poden fer molts actes públics de desacord amb el papat, però no cal anar a xiular ningú, sobretot si es forma part del govern d'una ciutat i d'un país del qual el Papa és convidat encara que la iniciativa de portar-lo no hagi sorgit d'un.
És barat i agraït ficar-se contra l'Església. I hi ha moltíssimes crítiques que jo comparteixo i faig meves públicament. Però a mi m'agradaria que l'aparell d'ICV estigués una mica més disposat a escoltar allò que diuen els cristians, ja no de Roma, sinó del mateix partit sobre el fet religiós. Per exemple, que la jerarquia catòlica és només una part de l'Església catòlica. I que molts cristians treballen per la cohesió social, per la justícia, perquè els pobres tinguin un protagonisme, per la pau... Estaria bé ser crític amb la jerarquia i simultàniament mostrar-se proper als cristians que treballen en una línia social i política que ICV comparteix.
La qüestió religiosa és complexa i delicada. I hi ha prou instruments de reflexió des de les ciències socials per adonar-se'n.
I també convindria, per cert, a l'esquerra un cert "aggiornamento" com el del Vaticà II per posar-se al dia. Segurament Marx avui quan parlaria de l'opi del poble no es referiria tant a l'Església com a l'esport de masses. I sobre aquest tema tots els partits, muts i a la gàbia! Mercè

11 comentaris:

Jordi Morrós ha dit...

Acabo de llegir les ratlles signades per en Ricard Gomà al "Butlletí Informació" de la ciutat de Barcelona.

De fet l'escrit no arriba ni a article ja que la proclama contra la visita de Benet XVI l'han ubicada en una secció del butlletí anomenada "Els grups municipals opinen".

Si ICV necessita la visita de Benet XVI (al qual només se cita com a Dr. Joseph Ratzinger) per poder opinar de cara als ciutadans com a grup municipal en el govern de la ciutat de Barcelona és que realment aquesta esquerra política evidencia que ja fa temps que té seriosos problemes de definició política.

Els qui manen a ICV tenen tot el dret del món que no els agradi la visita del cap d'estat del Vaticà (a mi si fos polític tampoc no m'agradaria gens haver d'assistir a una desfilada militar, per exemple), però aquests polítics també haurien de ser una mica més madurs en les seves actituds i una mica menys "enfants terribles" a l'estil de "los viejos progres nunca mueren".

I quan una força política no té més propostes a fer a la ciutadania acaba aferrant-se als
gestos suposadament progres de proclamar als quatre vents que no pensen assistir a cap dels actes programats durant la visita, tot i que en cap moment a l'agenda de la visita no es contempli ni una visita ni cap acte a l'Ajuntament de la ciutat.

Resumint, tal i com deia la meva mare qui no té res millor a fer el gat pentina, i potser hi ha massa polítics que es dediquen a pentinar gats.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Em sembla Mercè, que poc més es pot afegir al teu article i al comentari precedent.
El que em causa una certa tristesa és que crec que aquest discurs de Ricard Gomà, probablement sigui lloat com a "valent", per determinada joventut: tal vegada sigui aquest el càlcul del seu autor a l'escriure'l.

Anònim ha dit...

Només un però al teu post:
l'Església catòlica no s'enten sense la succeció apostòlica i entre els succesors hi ha un primer entre iguals i així ho va deixar Jesús, Pere el primer entre iguals. I per als catòlics el succesor de Pere és el bisbe de Roma, actualment Benet XVI.
Val la pena que els catòlics coneguem de primera ma què diu i què no diu el succesor de Pere i no ens refiem de les interpretacions que es fan en alguns àmbits cristians, que no catòlics encara que estan físicament a l'aixopluc de l'Església Catòlica (si més no perque utilitzen les seves instal·lacions).
Perdona que aquest comentari sigui anonim, crec que és millor així.

Jordi ha dit...

M'he llegit l'article d'en Ricard Gomà i el signaria de dalt a baix, com a cristià que em considero. NO crec que coli cap camell, ja que, quan ha calgut tant ell com ICV ha criticat la bogeria pornogràfica dels diners del futbol i també han... lloat aquells cristians i cristianes que fan honor al seu qualificatiu i treballen per escampar la bona nova del regne. Malauradament estem en una societat que funciona a cops de titular, o a crits, si voleu. Ni l'article del Ricard i l'actitud d'ICV és de menjacapellans (com diuen els d'UDC) ni el fet de distanciar-se públicament d'un cap d'estat és frivolitat: forma part dels gestos que cal fer per visibilitzar les pròpies conviccions "des de l'absolut respecte a les creences personals de cadascú", tal com diu l'article d'en Ricard.

El mosquit i el camell ha dit...

Gràcies a tots per l'esforç de llegir i de comentar. Jordi Morrós, jo crec que ICV sí que té més propostes a oferir a la ciutadania... I penso que a més en Ricard Gomà és dels més seriosos, encara que té una regidoria on el que fa i els recursos que s'hi aboquen queda ofegat per una crisi brutal. Però crec que fa una bona feina, al marge de visites papals.
Xiruquero, és el que hi ha. Jo crec, però, que la major part de coses que el Ricard Gomà retreu el Papa, Benet XVI és el primer que s'ha atipat de dir-les. I crec que part del rebuig se l'ha guanyat a pols, encara que continuo pensant que és un reduccionisme identificar el Papa amb l'Església.
Anònim: ja ho sé que hi ha part de l'Església que ens considera "okupes" a alguns. Què hi farem! Em sembla que ningú no pot atribuir-se en exclusiva l'Esperit Sant. I no entenc això de l'anonimat. El que dius em sembla que s'ajusta a l'ortodòxia total. No entenc de què tens por i tampoc no entenc perquè els comentaris anònims sempre provenen de persones d'ordre de l'Església. Almenys la gent d'iCV signa amb el seu nom.T'agraeixo el to amabla, però.
Jordi: estic molt d'acord amb tu, però a mi determinats gestos em sembla que cal explicar-los millor...

Anònim ha dit...

a valència diem: d'on no n'hi ha no es pot treure...

Jordi Morrós ha dit...

La meva crítica anava adreçada cap a la forma que havia adoptat el pronunciament del senyor Ricard Gomà i no pas cap a la seva feina com a polític i regidor.

Una força política que no es cansa de reclamar la separació d'Església i Estat hauria de trobar altres mijans per expressar les seves opinions que no pas la secció "Els grups municipals opinen" d'una publicació finançada per l'ajuntament de Barcelona.

De fet durant anys he estat un fidel votant d'ICV, i probablement estic condicionat per aquest fet i puc ser més exigent envers aquesta formació política ja que respecte a moltes de les altres només sóc un discret observador.

I probablemet a un nivell personal, tot i que no conec personalment al senyo Ricard Gomà, fins ara també n'havia tingut una imatge de persona més sòlida del que es desprén del pamflet, perdó del breu article.

El mosquit i el camell ha dit...

Hola, Jordi. Sí, jo crec que es confonen moltes coses. De fet, al marge que jo pugui ser també molt crítica amb el papat, em sembla que se'ns menja la visceralitat menjacapellans que no porta gaire enlloc. I és una pena que això emmascari altres tasques, altres projectes que són valuosos.

Enric-Tomàs Carnicé Gibert ha dit...

Amb tots els respectes, que els teniu i més, el que no entenc de debò, és què seguiu fent vosaltres, germans, dins l'Església Catòlica. Si sou progressistes i d'esquerres, no entenc que seguiu estant dins d'aquesta estructura que tant poc representa l'esperit evangèlic de Crist. Segurament teniu raó quan penseu que es frivolitza un poc amb xiulades, etc., però crec que no enteneu que la crítica d'en Gomà o d'ICV va més cap a l'estructura clerical que no pas cap al cristianisme en conjunt o cap a una creença. Aprofundiu més en la vostra fe per apropar-vos més a Crist i deixeu d'una vegada i per totes d'estar dins d'aquesta església catòlicament que té tant poc d'universal i d'evangèlica.
Enric-Tomàs Carnicé Gibert

El mosquit i el camell ha dit...

Sí, entenc que sembla molt forçat romandre en una organització d'aquesta mena. Però és que l'Església són moltes més coses i persones que no pas la seva penosa estructura. I d'altra banda no em veig jo mateixa en una comunitat de "perfectes", perquè prou feina tinc amb mi mateixa. Amb tot, l'estructura cada cop és més pesant. No sé què passarà en el futur...
Gràcies per la teva aportació
Mercè

Enric-Tomàs ha dit...

Crec que la crítica no és dolenta, no?.
Segurament que en matèria d'imperfeccions no em guanyeu, però no es tracta de fer competicions de qui és més imperfecte, o humil o pobre o entregat al altres o tot això. Jo dono la meva opinió i ho veig incoherent i ja està. I segur que dins l'Església hi ha molt més que estructura. Vosaltres en sou l'exemple. Però crec que per ser cristians només cal creure en Crist i seguir-lo i si us sembla fer comunitat i actuar en conseqüència, res més. La resta (repeteixo, des del meu punt de vista) són autoconvenciments del que cal fer perquè sempre ho hem fet així i ha esdevingut tradició.
Potser no es tracta d'estar enlloc, només cal no ser on no s'ha d'estar.
I em sembla interessant això que dius de que "ja es veurà en el futur". Genera esperança.

Però justament, a tall del debat, quan la gent surt al carrer a xiular, estigueu tranquils que ningú no ho fa cap a ningú com vosaltres, ni cap al que penseu, sinó cap a tot el que, segurament ens posaríem d'acord en criticar.

Gràcies per acceptar que expressi la meva opinió. Una abraçada.