Cura d'humilitat


Ja ho diu en Josep P., un bon amic que fa molts anys que treballa en el món editorial: aquesta professió et fa humil. Avui, per enèsima vegada, ho he pogut constatar: una errada -una falta d'ortografia!- en una portada que havia fet jo. Ho havíemm escrit, corregit, mirat, remirat... un munt de persones, algunes de força "sàvies". I fins i tot venut uns quants llibres. I fins avui, i encara perquè algú de fora ens ho ha dit, no ens n'hem adonat. I no és una errada petita. Glups. M'he quedat molt escorreguda i encara m'ha costat prendre-m'ho amb un cert bon humor. Perquè és un llibre (un dia us en parlaré) que m'agrada molt.
Els meus companys, que hi estan més avesats, s'han esforçat a trobar-hi la punta: "algú serà feliç trobant l'errada"; "si ho féssim tot bé, els altres s'acomplexarien, i així poden conservar l'autoestima alta gràcies a nosaltres"; "Vés-t'hi acostumant, que això passa moltes vegades". I ha sortit una llarga llista d'errades anteriors, algunes no pas inferiors a la meva, no. Encara hem rigut força.
Per als qui tenim massa amor propi, està bé poder-se equivocar i saber que continuaran confiant en tu. I està bé tenir bons companys. Com els meus. Mercè


Comentaris

montserratqp ha dit…
Però Merce,segur que no és un error exorbitant, oi???
Mercè Solé ha dit…
No, de fet no.Però si alguna cosa té de bo aquesta feina és que, al contrari de quan treballes amb persones, la veus materialitzada sobre paper. I això resulta molt gratificant. Ara, quan t'equivoques, també la veus materialitzada fins a l'avorriment... Però sembla mentida que llegeixis una cosa mil vegades i no la vegis...