dimarts, 28 de setembre de 2010

La vaga



Demà, vaga. I en penso fer. Bàsicament perquè crec que no hi ha dret que les persones amb menys recursos hagin de pagar la caríssima factura de la crisi. Una factura que no sembla que hagi de portar a esmenar alguns mals costums del sistema en què vivim. Els grans especuladors continuen especulant exactament igual que abans, amb el suport de diner públic. I mentrestant les persones que treballen en el sector públic (funcionàries o no, algunes certament amb sous molt baixos i amb contractes eventuals) veuen reduït el seu salari; part dels ajuts establerts per la llei de la dependència s'esfumen, contravenint una llei que té quatre dies. I els ajuts al Tercer Món minven. Per no parlar d'una reforma laboral que concreta clarament quines condicions laborals del treballador empitjoren, mentre que les possibles millores en la creació d'ocupació es mouen en el terreny de la hipòtesi.
Mentrestant l'economia submergida (i no només en treballs precaris) fa fortuna: en les darreres setmanes he tingut contacte amb arquitectes, oftalmòlegs, dentistes... els quals es resistien a fer factura. Diners que cobren i que no declaren.
No sé si tindrà èxit o no, aquesta vaga. No sembla que el personal estigui per fer-la. De fet alguna vegada m'he sentit dir que només els privilegiats poden fer vaga. Segurament és veritat: tinc feina estable, sempre n'he tingut al llarg de la meva vida laboral. En sóc conscient. I em puc permetre que em descomptin el dia no treballat. Però justament per això crec que, si puc, l'he de fer. Perquè els qui no tenen feina no poden fer vaga. Com els qui tenen un treball eventual o molt precari, o els qui no tenen papers... I alguna resposta col·lectiva cal donar. Sense resistència cada vegada la retallada social serà més forta. Jo ho entenc com una qüestió de justícia.
En fi, us deixo amb la fotografia d'en Ferran i la Carme, fent la pancarta que penja de la Casa de l'Església, al carrer Rivadeneyra: Farem vaga com a treballadors, amb esperança, en comunió, per solidaritat. Mercè

3 comentaris:

Maria Escalas Bernat ha dit...

"som molt més dels que et penses..." Sempre recordo aquesta cançó en dies com avui.
Amb goig veig que el veí també fa vaga, i que la botigueta de sota casa també te tancat. I al parc hi ha menys gent.
No se si els números oficials diran que és un fracàs o no, però almenys hauré fet el que he pogut.

manel pera ha dit...

jo també faig vaga, però amb moltes contradiccions... és una vaga laboral o una protesta contra el govern? és per la reforma laboral, o per les mesures anti-deficit ? (a mi m'han abaixat el sou, i els pensionistes...) els sindicats... representen també els autònoms i els aturats? ... no hauria sigut millor plantejar una "protesta general" de tota la cuitadania contra les mesures del govern que no s'atreveix amb els sectors econòmico/financers que ens han dut a la crisi?

El mosquit i el camell ha dit...

Hola, Maria. A mi també m'anima veure que hi ha altra gent que fa vaga convençuda.
Manel, jo veig la vaga més enllà de la reforma laboral. De fet no entenc gens perquè han trigat tant a convocar-la i perquè sembla que tota la mobilització es redueix a una vaga, justament a més quan la reforma laboral ja ha estat aprovada. Potser hi haguessin hagut moltes passes prèvies que haurien permès que s'hi sumés molta gent i haguessin preparat millor la vaga. De fet no m'entusiasma l'estratègia sindical perquè no l'entenc gaire. Però en fi, he de reconèixer que jo mateixa he estat poc al cas.