Targetes solidàries o l'abús de les caixes d'estalvi

El passat 28 de maig vaig anar a un extraordinari concert de l'Escolania de Montserrat en benefici de l'ACIDH (una associació per a la integració i el desenvolupament de les persones amb intel·ligència límit). Es tracta d'una fundació i d'una associació privades (amb vocació pública), que viuen sobretot de donatius i de subvencions i que, tot i la seva esplèndida feina, en mig de la crisi es troben amb força dificultats per arribar a fi de mes. N'era ben conscient perquè acabava de fer un parell d'entrevistes a responsables de l'ACIDH per a la revista Foc Nou i per tant vaig ser sensible a la proposta que em feia una persona de la Caixa de Catalunya a la sortida: demanar una targeta de les que s'usen per comprar a comerços. La comissió que habitualment cobren les caixes als comerços per qualsevol compra es destinarien a l'ACIDH i no tindrien cap cost per mi. De fet com que no tenia cap compte en aquesta entitat bancària i sí a la caixa, em van dir que no calia que obrís cap compte a la de Catalunya i que m'associarien la targeta al de la Caixa.
La idea ja és bona, ja, però la veritat és que aquesta targeta sembla una cursa d'obstacles: en primer lloc la tarja demanada el 28 de maig m'ha arribat a finals de juliol després d'haver fet un parell de reclamacions. Per activar-la vaig haver de fer gestions diverses a les dues caixes, perquè cap de les dues se la sentia seva. També vaig poder comprovar (sense que ningú no m'ho hagués comunicat abans) que si vull treure diners d'un caixer de la meva caixa a través d'aquesta tarja, la Caixa de Catalunya em cobra comissió. I per acabar-ho d'adobar només m'ha funcionat en una sola compra. A la resta no hi ha hagut manera que funcionés.
De fet ja tenia els meus dubtes sobre aquest tipus d'iniciatives perquè les caixes cada dia deixen veure més la seva inequívoca vocació de "Pirates sense fronteres", però l'experiència confirma que potser la targeta funciona, però que les caixes -totes dues- fan tot el possible per dissuadir l'usuari d'utilitzar-la. I és un engany, no tant per a mi, sinó per a una entitat que ja ha de lluitar prou per fer un bon servei a les persones que atén. Ni els usuaris d'ACIDH ni els seus treballadors mereixen això.
Continuaré incordiant les caixes, però. Em sembla que és el mínim que puc fer. Mercè