diumenge, 29 d’agost de 2010

Els gitanos volen dansar...


És el títol d'una cançó de Zoltan Kodály, em sembla, el qual va recollir en la seva tasca de recerca musical molts elements de la música popular hongaresa, incloent-hi la gitana, elements que després va integrar en la seva pròpia creació.
Em ve al cap aquesta cançó cada cop que m'arriben les notícies de la nefasta política de Sarkozy, que aprofita que els gitanos deuen ser de les minories culturals que històricament més racisme acumulen, pobres, per reflotar la seva baixa popularitat. En època de crisi, sempre és políticament rendible carregar les causes de tots els mals a un grup estigmatitzat per un motiu o altre. I si a més de gitanos són estrangers, encara és més barat, encara que, com els romanesos, siguin tan ciutadans europeus com la mismíssima Àngela Merkel.
Una vegada vaig sentir-li dir a l'Ignasi Riera que l'estil de vida dels gitanos nòmades acabava sent il·legal per definició, perquè el nomadisme trenca absolutament els nostres esquemes. Si s'instal·len en algun lloc, sempre és a casa d'altri i en condicions precàries, si es mouen amunt i avall els infants no acaben mai d'estar escolaritzats o d'aprendre bé la llengua, o d'entusiasmar-se amb les feines que els proposem. Amb el moviment amunt i avall, acumulen tràmits i paperassa ben dispersa arreu i per tant cada nou tràmit que han de fer és força més complicat que l'anterior. Sempre els veiem com una cosa estranya i que no s'ajusta a les nostres regles. D'aquí a considerar-los delinqüents la distància és molt curta i per tant cal vetllar per treure'ns uns quants estereotips de sobre (i, si no, sempre podeu llegir "Les joies de la Castafiore", que ajuda...). I en aquest sentit les expulsions de Sarkózy no fan més que reforçar els prejudicis. A banda que negar-los els seus drets de ciutadans europeus és senzillament prevaricació.
No penseu que tingui una visió gaire romàntica ni gaire idealitzada dels gitanos. Constato que fàcilment em descol·loquen i que sovint no sé gaire com es pot ajudar als qui viuen a la misèria. I per tant sóc conscient de les dificultats de convivència i de treball de futur amb els infants que presenten els grans campaments. Però amb mesures "sarkózy" no es resolen les coses (a part que són mesures de cara a l'aparador, perquè estic segura que deuen sortir amb la seva minsa indemnització per una porta i es deuen tornar a posar a la cua: en saben, segur, molt més que l'administració francesa). Mercè

3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Doncs deunidó per no tenir "una visió gaire romàntica ni gaire idealitzada dels gitanos",Mercè. Deunidó.
Amb independència que el senyor Sarkozy no et resulti simpàtic,segons el teu parer, què s'hauria d'haver fet amb els campaments de França?
O no s'havia d'haver fet res?
Ciutadania europea: és una patent per a fer el que es vulgui on es vulgui d'Europa? O la ciutadania comporta drets i deures?

El mosquit i el camell ha dit...

Hola, Xiruquero,
És que de gitanos n'he conegut de moltes menes, ben diferents. I de fet la major part dels que he tractat han estat "clients" de serveis socials. Per tant els conec més com a persones que viuen en la pobresa que no pas com a gitanos. A mi em sembla que justament com que tothom té drets i deures, està bé que a un, si ha comès un delicte, se li apliqui la llei. Però això és molt diferent de generalitzar amb l'argument que els gitanos "són" això o allò o de fer expulsions "preventives". Em sembla que la solució als problemes que presenten alguns d'aquests col·lectius no és fàcil, però el que es fa a França, a part d'ineficaç, obre les portes a un racisme difícil d'eradicar. Quan es parla de delinqüència s'està disposat a acabar només amb un tipus de delicte. Si no, les companyies telefòniques i alguns bancs i caixes, per exemple, ja fa temps que haurien estat expulsades d'Europa. O no? Gràcies!

Saltim Salto Quántico ha dit...

Moltes felicitats, Mercè!