dimecres, 19 de maig de 2010

Pagant la crisi

Acabo de penjar el manifest que Càritas ha enviat sobre les retallades anunciades pel govern. No hi puc estar més d'acord.
De fet queda clar que quan cal retallar sempre es va a parar a allò que resulta més fàcil, sobretot quan, com és el cas, sembla que hi ha una escassa capacitat de resposta col·lectiva. I no ho dic pas perquè pensi que no m'he d'estrènyer el cinturó. O que els que tenim -de moment- feina fixa no hem de ser solidaris. És que el més fàcil sempre és recaure sobre el més feble o el més indefens.
Però la retallada l'han de pagar les persones amb dependència? Per què fan una llei que garanteix drets si al cap de quatre dies preparen una altra llei que retalla aquests mateixos drets? Per què "regalen" 400 € de l'erari públic indiscriminadament (o, millor dit, a gent que té un mínim d'ingressos, no pas als més pobres) per després descobrir que no arriben a fi de mes? Per què s'acaba amb tanta lleugeresa amb l'impost de successions, que, certament, jo crec que s'havia de modificar molt, com heu pogut veure els que llegiu aquest blog, però que potser s'havia de mantenir en molts altres aspectes? Per què no es revisen algunes pensions, com la de viduïtat, que sovint s'aplica fraudulentament (i sóc conscient que és un tema delicadíssim però que sembla que ningú no gosa tocar)? Per què han de pagar més la crisi els treballadors que fan serveis públics i no paguem tots a través d'impostos que afectin més a qui més té? per què es carrega contra l'arribada d'immigrants i simultàniament es redueixen els ajuts al desenvolupament als països més empobrits?
Mentrestant, estem exultants per la victòria del Barça. D'això se'n diu alienació. Mercè

1 comentari:

Marta Pons ha dit...

Jo no sóc funcionària, però com que treballo per l'administració, resulta que també em retallaran el sou amb el pretex que tinc la feina segura, quina ironia!!! Fa 16anys que hi sóc i cada curs pateixo per veure què passarà pel vinent i a més no puc opositar perquè del meu lloc de treball no n'hi ha d'oposicions. Té gràcia la cosa...
Estic del tot d'acord amb el que dius i amb el manifest de Càritas: per què no paguem tots a través d'impostos que afectin més a qui més té?