dilluns, 17 de maig de 2010

Menjar flors


Fa molts dies que no escric al blog. Un mes de maig atapeït i força feixuc per motius que no vénen al cas m'ha fet deixar-lo de banda. Però aquesta vegada no me n'he pogut estar. D'una banda, he rebut alguna enèrgica protesta tipa de "motxo", i tampoc no voldria perdre les amistats amb en Jaume per aquest motiu. I de l'altra, voldria agrair amb aquest escrit el pastís de patata, farcit de tonyina, que l'altre dia ens va regalar l'Anna, amiga i cuinera extraordinària. L'obra d'art ha estat boníssima i també m'he estrenat menjant flors...
Ha estat casualitat, potser. Però quan et trobes una mica cansat o davant d'algunes coses difícils de resoldre que t'agafen més energia de la convenient, un pastís així t'alegra la vida. Potser perquè els problemes no són gaire greus. O perquè les flors són terapèutiques... O perquè un gest gratuït sempre apuja la moral. Gràcies, Anna!
Mercè

2 comentaris:

Bàrbara ha dit...

Suposo que deu ser l'Anna que conec i és una excel·lent cuinera!
Espero que aquests problemes que comentes siguin sobretot d'ànim, per aquesta primavera que ens està afectant a tots/es i que quan s'estabilitzi el temps, tornis a estar plena d'energia. Que per altra banda, així em va semblar veure't dissabte...

El mosquit i el camell ha dit...

Sí, sí, és la nostra Anna. I no pateixis, encara que a mi el futbol no m'emociona gens, encara puc dir amb un amic meu "si el Barça va bé, tot va bé"!