dimecres, 19 de maig de 2010

Càritas davant la retallada

Davant de les mesures que el Govern espanyol ha fet públiques en un intent de contrarestar els efectes de la crisi, i les anunciades retallades que el Govern de la Generalitat i els governs locals es disposen a aplicar, Càritas vol fer arribar a la societat la seva reflexió. Aquesta reflexió neix del contacte i del treball diari amb alguns dels sectors més fràgils d’aquesta societat. Alhora, Càritas –diòcesi de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa- subscriu el recent comunicat, crític amb les mesures, de la Taula del Tercer Sector, de la qual fa part a través de la xarxa de Càritas Catalunya.

1. Des de Càritas assistim diàriament al patiment de les persones que porten molt de temps vivint en una situació de precarietat econòmica continuada. Aquest patiment emocional està arribant ja a extrems insostenibles per a un sector important de les persones ateses. Els retalls previstos no faran sinó incrementar aquest patiment.

2. A Càritas hem assistit en els dos darrers anys al procés de deteriorament viscut per moltes persones i famílies. En els anys 2008-2009 vàrem constatar l’alarmant augment de persones que s’adreçaven a Càritas i també a les parròquies, bé per primera vegada, o perquè -novament- no podien fer front a les necessitats més bàsiques. La seva principal demanda, però, era feina. Un lloc de treball per poder guanyar-se la vida dignament.

3. Ara, en els primers mesos de 2010, és la pèrdua de l’esperança el que constatem a diari. Per això no podem callar. El cost social i humà que generen la fragilitat i la feblesa continuades en la vida de les persones pot arribar a ser irreversible i fa especialment vulnerables els infants i els joves que són el futur de tota societat.

4. Hi ha, tossudament, a la nostra societat, una pobresa estructural que manté les persones sota el llindar de la pobresa (8.748€ total ingressos anuals, el 2008 Idescat/INE). Aquesta és una pobresa coneguda, i consentida, pels Governs, que segueixen acceptant que la gent percebi pensions i prestacions per sota d’aquest llindar de pobresa. Milers de persones a Catalunya i entre 3,3 i 3,6 milions a l’Estat espanyol es troben en aquesta situació.

Càritas creu que:
• Cal evitar que la retallada en la despesa social recaigui un cop més en els de sempre: els pensionistes, els treballadors/es amb salaris precaris, els joves en període de formació sense accés a la primera feina, les famílies amb greus dificultats per subsistir. I és moralment injust que no es contempli per ara un augment d’impostos a les rendes més altes.
• És inadmissible que es retalli l’ajuda als projectes de desenvolupament en països empobrits quan sovint és la vida de les persones el que en depèn.
• Els dret al treball i a l’habitatge digne, que estan explicitats en la Constitució espanyola, segueixen essent, per a moltes persones a la nostra societat, paper mullat. L’acció política dels Governs, sigui quin sigui el partit polític en el poder, no pot endarrerir per més temps l’efectivitat d’aquests drets. Són els dos factors claus que sustenten o poden ensorrar l’economia familiar.
• És urgent la reforma d’un sistema econòmic allunyat de valors ètics que pot afavorir –i ha afavorit– el màxim lucre d’uns pocs i que oblida que el primer deure de l’economia és administrar els recursos i transformar-los, per tal d’obtenir béns i serveis que satisfacin les necessitats humanes del conjunt de la societat.
• Càritas, tot i les seves limitacions, seguirà acollint les persones que no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques, però, és molt conscient que cap acció social, pública o privada, pot substituir l’acció política dels Governs, veritables responsables de treballar pel benestar social de la comunitat.