dimarts, 20 d’abril de 2010

La política, una qüestió de pros i contres

Diumenge, en un dinar amb amics (o, més exactament, amigues: jo era l’únic home), sortia la conversa sobre la situació política. La majoria érem gent propera a ICV, però la sensació era de desconcert sobre què calia fer. Concretament, sobre què fer a les properes eleccions. O sigui, sobre qui o què votar

De fet, la sensació que un treia de la conversa era que ningú no vivia ja la política com l’adhesió a un projecte concret, que era com molts la vivíem abans, sinó com la pregunta sobre què pot anar millor en les circumstàncies actuals. I sortien paraules com cansament, vot útil, o vot en blanc. També sortia, i molt, la idea que l’acció política s’ha convertit en cosa d’uns professionals més o menys preparats i eficaços, i d’unes cúpules de poder dedicades a vetllar per assegurar aquest poder, convençudes que així és com es poden fer les coses que es consideren convenients de fer. I això a tots els partits, ICV inclosa. Vull dir que a ICV, d’allò de la radicalitat democràtica, poqueta cosa....

Jo penso que la situació, efectivament, va per aquí, i per moltes voluntats de canvi que s’expressin, difícilment serà d’una altra manera en el futur. Els que tenen el poder dels partits no ho permetran pas.

Llavors, davant aquesta situació, i si no ets dels que, per vocació i per sort, tenen un espai polític directe on treballar, l’única possibilitat que queda és, crec jo, prendre’t la participació política com la recerca de l’oferta més adequada a cada moment en funció de com vegis les coses. Els qui no estem, pel motiu que sigui, directament implicats en l’acció política, crec que més val renunciar a la il·lusió de trobar un projecte polític prou estimulant per adherir-nos-hi globalment, i valorar, en canvi, les ofertes polítiques com una cosa que uns que s’hi dediquen ens ofereixen. I, segons vegem, triar la que ens sembli més convenient, o sigui la que propugni els valors que més s’adiguin amb el que nosaltres voldríem, més capacitat mostri per tirar-los endavant i més seriosos i honestos semblin els seus dirigents.

Sí, per mi acceptar això és rebaixar molts plantejaments. Però és que si no, si el que vull és un partit al qual adherir-me globalment, com que em sembla que ara no el trobaré, puc acabar votant en blanc. I si voto en blanc, el que faig és afavorir la possibilitat que els criteris que més detesto (els de la dreta, per dir-ho ràpid) puguin triomfar. I no ho vull, de cap manera. (Josep Lligadas)