dissabte, 3 d’abril de 2010

La Pasqua de la Joc

Aquest matí hem tret el cap, amb en Josep M. Domingo, delegat de Pastoral Obrera del nostre bisbat, a la trobada de la JOC. Hi havia uns 140 joves a Begues disposats a celebrar conjuntament la litúrgia d'aquests dies i a formar-se com a militants cristians en el món del treball (o de l'atur i la precarietat de l'ocupació dels joves, per ser més exactes). Hem pres part de la pregària del matí on hem coïncidit també amb la visita del bisbe Agustí. La pregària ha tingut un bon to, certament, de silenci i de contemplació que amb joves no sempre deu ser fàcil d'assolir. Vol dir que hi havia feina al darrere.
M'ha agradat saludar un munt d'amics que en són consiliaris, i de militants fills de gent de l'ACO. La veritat és que la JOC (la JOBAC en el meu cas) per a molts de nosaltres ha estat escola de formació i de vida: de presa de consciència que les coses han de canviar i poden canviar si ens ho proposem, ni que sigui molt modestament; també ha estat aprenentatge d'Església, en el meu cas una realitat més aviat difícil de pair perquè no m'era una institució gens simpàtica.
Avui la JOC ho té potser més complicat per molts motius. Els joves són joves durant més temps, són menys treballadors que en èpoques passades (ep, no són més vagos, és que el mercat de treball no els obre les portes fins molt més tard), la consciència de classe queda molt desdibuixada i el consum se'ns menja a grans velocitats. Viure amb austeritat i amb solidaritat, comprometre's en el món laboral, veïnal i polític costa com mai. Però els joves acaben trobant les seves pròpies sortides i propostes, que de vegades a nosaltres ens resulten estranyes, però que hi són. En fi, la frase d'en Joseph Cardijn: "un jove treballador val més que tot l'or del món" continua vigent i l'orientació que ningú no pot transmetre als joves la fe en Jesucrist millor que els mateixos joves, també.
Mercè

4 comentaris:

montserratqp ha dit...

Moltes setmanes Santes viscudes a la JOC, vells i bells records. Moments que han ajudat a fer que sigui com sóc. Molt bona Pasqua!

Maria Escalas Bernat ha dit...

Jo sóc jo gràcies a la Jobac.
I recordo les pasqües a Tarragona amb molt carinyo.

Marc Manera ha dit...

Recordo les trobades de Setmana Santa amb molt carinyo. Jo també sóc jo gràcies a la JOC.

El mosquit i el camell ha dit...

És de les experiències que marquen... Marc, he vinculat un dels teus blogs al nostre, si no et sap greu...
Mercè