divendres, 2 d’abril de 2010

El camí que jo he de fer...


Acabo de tornar de la celebració de la parròquia. Ben preparada, de les que ajuden a interioritzar les coses.Un dels cants ha estat "El camí que féu Jesús..." i m'he recordat que fa pocs dies una persona que estimo molt i que ja té molts anys em deia que s'havia espantat de pensar què significava de debò això del "camí que jo he de fer". Perquè a certa edat els camins es van trobant cap a una única porta. I fa por la mort, i tot el que l'envolta: la malaltia, el dolor, la pèrdua de facultats, la dependència... Em va agradar poder tenir aquesta conversa en el seu moment; crec que és una bona cosa compartir aquestes inquietuds, però, com avui, no vaig saber pas què dir.
La fe és confiança per damunt del dolor i no pas un analgèsic. M'ho repeteixo quan veig les imatges d'Haití (algunes de ben colpidores), quan penso en la gent de Masia Espinós, l'any passat, que es va despertar envoltada de flames, o quan penso en els infants que pateixen abusos, ara que se'n parla tant. O quan veig que "el camí que jo he de fer" per alguns passa per enfrontar directament la violència o la mort.
Ho vaig pensar també quan va morir la meva mare. A la làpida li vam posar "que visquis en Déu!", convençuts que Déu l'acolliria d'una manera que a nosaltres se'ns escapa. Però de tant en tant no em podia estar de pensar que aquest mateix Déu no evitava que a no sé quin lloc de l'Àfrica, en mig de no sé quina confrontació, tallessin les mans als infants.
Em sembla que el mateix Jesús, lúcid com era, va passar per això sense reserves,en un doble sentit: va passar pel dolor que li va tocar (i que li hagués agradat estalviar-se) i va passar per la por i l'angoixa. I dins d'aquesta extrema feblesa és on Déu es manifesta amb més força.
A mi intentar viure segons la fe (amb moltes més errades que encerts, a la pràctica) em fa pregonament feliç i crec que val la pena. Però em sembla que la por no me l'estalvia gaire.
En fi, que el Senyor ens concedeixi una nit tranquil·la i una fi benaurada. I si no pot ser així, que ens continuït acompanyant.
Mercè

6 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xiruquero-kumbaià ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xiruquero-kumbaià ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xiruquero-kumbaià ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ui, perdona Mercè, aquests comentaris esborrats son cosa meva, que no sé perquè ha anat repetint vàries vegades el mateix comentari.

El mosquit i el camell ha dit...

Bona Pasqua, amics!