dimecres, 21 d’abril de 2010

Burques occidentals


Fa tants dies que tinc ganes de parlar-ne, que ja no recordo si ho he arribat a fer. O sigui que pot ser que em repeteixi. Sembla que hi ha gent que continua escandalitzant-se del vel i de la burka. A mi el vel tant me fa, en sembla un ornament més aviat innocu que a mesura que se senti perseguit s'anirà reforçant amb un fort sentit identitari. La burka em sembla una altra cosa, una peça molt incòmoda, que deu ser font de problemes a la vista com a mínim... però francament no gaire més que algunes de les nostres modes occidentals que em semblen altament insanes. Hi penso quan em depilo (i hi ha gent que es depila tot el depilable, glups!), hi penso quan veig les sabates amb un altíssim taló, o excessivament estretes, o en risc de torçar fàcilment el turmell. Hi penso quan veig els pantalons hiperestrets que la gent s'ha de posar estirada o, al revés, tan amples, que han de caminar vigilant de no quedar-se en calces, cosa que requereix fer unes passes del tot menys naturals. Hi penso també quan veig els piercings, els tatuatges o quan vaig a la pelu i em sotmeto a aquella llarguíssima sessió que de fet em tenyeix alguns cabells... i sospito que també me'ls fa malbé. Hi penso quan veig gent prenent el sol fins a quedar escaldada. I en el record històric hi guardo una mena de faixes que eren realment torturadores i que no sé si hi ha dones que continuen portant.
Vels i burkes semblen una imposició masclista o religiosa. Jo crec que sobretot és un costum (i en alguns casos una imposició) més aviat cultural, molt masclista en el cas de la burka i pel que significa. Però crec que deu ser difícil que les dones que el porten se n'alliberin si nosaltres no ens alliberem també d'unes quantes coses. O no és imposició social, també, estar tot el dia pendent d'agradar a costa de matxacar-se el cos? O molts d'aquests hàbits no tenen més a veure amb el consum provocat per les grans empreses (de cremes, de maquillatges, de robes, d'accessoris) que amb la nostra llibertat?
Mercè