diumenge, 4 d’abril de 2010

Bona Pasqua!

Vaig fruir intensament de la Vetlla Pasqual, tot i que enguany no la celebrava a l'ACO, sinó en una parròquia, en un clima més solemne i menys familiar. Però em va agradar veure encendre el Foc Nou (no la revista, el foc de debò), fer el recorregut de les set lectures (uff) que de fet són nou. I la renovació de les promeses del baptisme i les lletanies dels sants que aquí prenen tot el seu sentit. A l'ACO és costum d'invocar també els nostres sants particulars, no canonitzats ni beatificats: aquelles persones que han estat significatives per a la nostra fe i per a la nostra vida. No deu ser gaire ortodox, però a mi m'agrada pensar-hi. En el context d'aquest any no ho hem pogut explicitar, però m'he recordat especialment del Puxan i de la Montserrat Casas (i de l'Òscar Romero, i de l'Ellacuría, entre d'altres), i també de dos "sants" que van morir la mateixa setmana d'aquest novembre passat: l'Albert Roldán i en José Luis Buil, dues persones autènticament bones, que han estat un regal.
Potser pel fet de treballar al CPL vaig aprenent a valorar una mica més la litúrgia. De fet la meva feina és de matxaca total, perquè jo de litúrgia no hi entenc gens, però sovint em passen textos per les mans, per maquetar o per corregir i sempre hi acabes descobrint aspectes interessants. El problema de la litúrgia és quan es torna fonamentalista i posa més l'accent en el gest que en el contingut, que també passa. O quan esdevé inintel·ligible o quan sacralitza coses que no toquen. Però col·locada a lloc pot ser esplèndida per vehicular qüestions difícils d'expressar.
En fi. No us empatxeu de mona i passeu una molt bona cinquantena de Pasqua!
Mercè