dimarts, 9 de març de 2010

Professió


L'altre dia vaig haver d'anar a cal notari. I em va preguntar la professió. Em va dir: la professió que exerceix actualment. Doncs, apa, un poc concret "arts gràfiques" com a resposta. Però em va fer adonar que això de definir-nos per la professió fa anys potser seria molt significatiu: deia molt sobre allò que ens ocupava més temps, la formació que podíem haver rebut (o no), de l'estatus social i econòmic. Però avui dia no diu gran cosa.
Servidora bàsicament ha fet de dependenta, d'administrativa, de treballadora social i actualment de maquetadora en una editorial. Tot plegat a part d'un parell de feines més ocasionals. I això que mai no m'he trobat en situació d'atur. Avui tot canvia tan de pressa que la feina no defineix grans coses: ni tens l'adhesió a una empresa "de tota la vida" perquè ja saps que tota la vida no hi seràs, ni la seguretat que la feina que faràs d'aquí dos anys no haurà canviat com un mitjó encara que exerceixis la mateixa professió (si no, que els ho preguntin als administratius, per exemple, o als torners).
T'aconsellen, bé, que siguis polivalent. Jo he fet una carrera (la de germàniques) que no he tingut cap interès a exercir (però que em va agradar molt estudiar, tot sigui dit) i en canvi he treballat en feines per a les quals no havia rebut cap preparació formal. Per tant relativitzo força això de la Universitat. Sempre he trobat curiós que el fet de tenir una llicenciatura et situés a la banda alta salarial del conveni quan de fet, ben pensat, en la major part de carreres, fa referència a uns coneixements adquirits durant una etapa de la vida més aviat breu. Sempre m'ha semblat que moltes llicenciatures estaven sobrevalorades. I la saviesa l'he vista més en la gent que pensa, i a qui per a això no necessàriament li cal la Universitat. En fi. Que haurem de buscar algun altre tret definitori més actualitzat.
Mercè

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

És possible que recordis, Mercè, una manera de dir-ho de temps enrera (tot i que tu ets més joveneta):
"I Vós de què feu?" "faig de fuster".
"De què fa el teu noi?...fa d'escrivent a la fàbrica tal".
Potser el notari t'ho hauria d'haver demanat així, perquè com bé dius, i més que mai, es pot ser llicenciat en germàniques i fer de linotipista (encara hi ha linotípies?).

El mosquit i el camell ha dit...

Jo faig de "Photoshopista" o de "indeisaignista", pròpiament. I vaig irrompre en aquest àmbit arran d'haver començar a fer revistetes. De fet un amic nostre, en Josep, que fa molt de temps que treballa en el món editorial ja ho diu que en aquest camp hi ha molt d'intrusisme professional...