diumenge, 7 de març de 2010

Mare de Déu de la Dóna Treballadora


Entre els milions d'advocacions de la Mare de Déu, aquesta no hi és. De fet quan sóc a la meva parròquia i miro cap a l'altar, veig cinc imatges diferents de la Mare de Déu, cosa que resulta una mica marejadora (entre uns quants sants joans, sants isidres, sagrats cors, sants crists...). És una mena d'església-pastera, amb evident amuntegament del personal. Confio que a l'altre barri hi hagi més espai vital.
Tot això per dir que posats a imaginar advocacions, la del 8 de març no estaria gens malament. I segur que estaria més a prop de Maria de Natzaret, que la major part de les exòtiques advocacions existents. M'imagino Maria recordant-li a Josep que estaria bé que estengués els bolquers. O que al peu de la creu hi cap més gent que les dones (si és que era viu). La tradició de l'Església que veu el súmmum de l'obediència en Maria sol oblidar que una Maria dient sí a Déu comporta una noieta decidida i disposada a desafiar costums i tradicions per fer allò que en consciència creu que ha de fer. La Sagrada Família és ben lluny dels convencionalismes.
En fi, us deixo amb una pregària de Festa Major a Viladecans:
Maria de Viladecans, Mare de Déu de Sales, Primera forastera que va arribar a la nostra ciutat. Maria, contenta de viure la nostra vida, ara i avui, Oberta al món, lliure en les teves decisions. Maria, agraïda de veure les meravelles d’una ciutat que vol ser cada cop més amable, més neta, més agradable, més culta, més sana… Maria bona veïna, catalana, andalusa, murciana, valenciana, gitana, equatoriana, marroquina, romanesa… sempre la mateixa, amb noms i accents diferents. Maria, desitjosa que en aquesta ciutat els pobres i els febles siguin els primers: en l’acollida, en els serveis, en el tracte, en el veïnatge. Maria pagesa, obrera, llevadora, mestra, treballadora familiar, dona de la neteja, botiguera, mestressa de casa… que cada cop vas més a la universitat, que fas feines mal pagades, que t’has d’ocupar de tot i més, que no et sents prou reconeguda, potser fins i tot dins l’església. Maria, que vius –sempre hi has viscut- en un món canviant, sense seguretats; que has viscut sense privilegis, amb una família diferent, no gaire ben vista. Maria, que sempre mantens l’esperança i Ets al costat de tothom que pateix. Acompanya la nostra ciutat de Viladecans i fes-nos més solidaris, més lliures, més acollidors, més capaços d’escoltar, més cristians.. Amén.
(En Josep diu que amb aquest tipus d'escrits m'expulsaran d'ICV -però jo crec que em faran fora abans de l'Església-). Mercè

2 comentaris:

montserratqp ha dit...

M´ha agradat el text, la pregària o manifest. Bon 8 de març!

El mosquit i el camell ha dit...

Gràcies, igualment. Aquí a Catalunya hem decidit posar-nos al mateix nivell de temporals que a les irlandes, però no sé si ho hem assolit. Deuen ser les pràctiques per a les olimpiades!