dijous, 11 de març de 2010

Lideratges

Avui he fet un bon exercici, que m'ha costat, i molt, de fer: anar a un acte de la competència, en aquest cas d'Esquerra Republicana. La veritat és que la Bàrbara ja m'havia convidat en diverses ocasions a prendre part en actes rellevants del partit l'agrupació local del qual ella presideix. La veritat és també que sempre em coïncidia amb altres coses i no havia pogut exercir encara el meu paper de "tieta" participativa. Fins avui, en què s'acaba de presentar com a cap de llista per a les municipals de Viladecans. L'hi havia promès i hi he anat, tot i tenir una reunió relativament important al grup de cristians d'ICV, amb Joan Herrera inclòs.
La veritat és que no m'ha estat fàcil anar-hi. No m'agrada ERC. No sóc independentista i alguns dels seus polítics em posen nerviosa. Però de fet sí que aprecio molta de la gent de Viladecans que hi participa, gent compromesa amb qui ens trobem en múltiples aventures i amb qui deixem les nostres etiquetes polítiques a part. La Bàrbara és molt jove, està ben preparada, arriba carregada d'il·lusió i d'empenta no n'hi falta. O sigui que endavant.
M'ha fet sentir enveja perquè l'acte ha estat molt ben preparat. ERC a Viladecans ha tingut l'habilitat de contactar amb força gent jove i feia goig. M'ha agradat fins i tot el Puigcercós, que en directe i sense necessitat de mostrar-se agressiu amb ningú guanya i molt, però que quan el sento a la televisió em sembla prepotent i antipàtic.
De fet l'acte en conjunt és dels que reconcilia en la política, tot i que algun regidor s'ha atribuït algun "trumfo" de més. Però de fet m'agradaria sentir algun dia tant a algú d'ICV com a algú d'ERC reconèixer que es financien i molt dels càrrecs públics posats a dit i dels diners que extreuen a les administracions públiques. I que intentessin posar-hi remei no estaria gens malament. Però em sembla que ho tinc cru.
L'única objecció que hi he trobat és que ha estat una bona presentació d'una candidata a "liderar" alguna cosa. I a mi, aquest terme no m'agrada gens. M'estimo més el treball en equip, la visualització que tothom és necessari i complementari Els lideratges de debò s'exerceixen quan s'adquirex autoritat i l'autoritat te la confien els altres després d'un llarg rodatge, no ve per estar més amunt o més avall de la llista. No ve del poder. Penso que un dels problemes actuals de la política és que la majoria dels polítics pensen més en "liderar" (i sortir a la foto) que en treballar conjuntament. En aquest sentit hi ha canvi notable en la forma d'entendre el treball col·lectiu respecte a la meva generació. Dec estar passada de moda.
Be. Hi he anat, però el vot és una altra cosa. A veure què presentaran ICV-EUiA a Viladecans. M'agradaria que poguessin exhibir aquesta capacitat de renovació i de frescor que he vist avui. Tant de bo! Mercè