dijous, 25 de març de 2010

La palma

Feia molts anys que no em regalaven una palma. Aquest any, sí. En Jaume ha tingut el detallet i la veritat és que em fa molta il·lusió. No m'hi posaré sucres perquè no em convenen (i tampoc no m'hi cabrien) ni ruixes brillants. Però buscaré un llaç per poder lluir-la. Només em faltaran les sabates de xarol per tornar moooolts anys enrere.
M'encanta l'olor que fan i m'agrada el treball artesà que hi ha al darrere. Realment la tradició de la palma és de les que em sap greu que es perdin, però això sí que no té solució. A no ser que a algú se li acudís que estaria bé anar al camp del Barça amb una palma. Per què no?
Mercè

4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

O que els de El Corte Inglés en fessin símbol del "Ja és primavera"!

Joan Josep ha dit...

No creguir. Encara hi ha força gent que porta els fills a beneir la palma. Com es fa quasi sempre fora de l'esglèsia, quan acaba la benedicció se'n van.
A mi m'agradaria que entressin dins, no pels ritus, sinò perquè s'estimen Jesús, un Jesús dels pobres, dels marginats, dels que pateixen. Però. Se'n van a casar a fer un bon dinar...Que hi farem...
Una abraçada: Joan Josep

Maria-Josep ha dit...

A la meva parròquia, la benedicció és dins l'església. S'omple de gom a gom (gent a les escales, amb cadires plegables, darrera i al voltant de l'altar... els encabim com podem i tot i així, algú queda a les portes...). Després es deixen cinc minuts per qui vol sortir i cap problema. A vegades havien marxat molta gent, els darrers anys sembla que es queda més gent. Mai se sap
Per cert, l'Eli (que sempre preferia branques d'olivera que posem a la porta per agafar) ha tret una palmeta de quan era un bebé... i mira, se n'ha anat ben contenta a "re-beneir-la"...

Petons!

El mosquit i el camell ha dit...

Finalment, aquesta palma s'ha beneït... a un lloc tan solemne com el Baptisteri de Florència, on ha fet un bon paper, una mica exòtic, perquè allà ningú més no en portava. Fora dels celebrants, que duien també palmes trenades, més verdes que les d'aquí i d'una forma diferent.
Ara la deixo a un lloc rellevant de casa. Com a record, no només de l'objecte sinó d'allò que significa.