dimarts, 16 de març de 2010

Dijous, la memòria de Càritas

Enguany a Càritas de Viladecans ens hem animat a presentar públicament la memòria del 2009: a fer-ho en un local fora de les parets parroquials (la biblioteca), a convidar-hi entitats, regidors i tothom qui vulgui venir, a fer-ne difusió pels carrers de la ciutat i a compartir protagonisme amb altres entitats que també treballen per a la gent: la Creu Roja, AMIC (UGT), i els Serveis Socials. Perquè durant l'any passat gairebé hem triplicat els serveis, perquè la solidaritat també ha crescut. I perquè és bo que les entitats que treballem en aquest camp comencem a pensar que ens complementem i que seria bo tenir una xerradeta de tant en tant i abordar en conjunt i de la millor manera possible el servei que tots volem fer als nostres veïns. Hem convidat també, de forma gairebé simbòlica, a l'activíssima associació "Viladecans pel Sahara", en el convenciment que cal recordar que la nostra crisi no és tota la crisi del món (n'hi ha de pitjors) i que la solidaritat tampoc no hauria de tenir límits. I de vegades sembla que ens fem la competència, quan de fet tots treballem pel mateix.
És una decisió que ens ha costat de prendre: la gent de Càritas de Viladecans és molt modesta i sol pensar que la feina que fa no interessarà, o que no sabrà explicar-se o que és poca cosa, o que informant la parròquia ja n'hi ha prou. Però jo penso que és ben bé al contrari. Les Alícies, Treses, Clotis, Marines, Maries Josés, Montses, Eduards, Annes i moltes més... són gent valuosíssima. Que treballen molt bé i que, al cap i a la fi, quan presenten la seva feina no ho fan pas per posar-se medalles, sinó per explicar què li passa a la gent.
Doncs això. Si us voleu perdre dijous, a les 18,30 a la biblioteca sereu molt benvinguts!
Mercè

2 comentaris:

Maria-Josep ha dit...

Hola Merce! Avui he vist en aquest article un agermanament amb el meu poble maresmenc, Pineda. Les Caritas de les parròquies, la Creu Roja, gent de Serveis Socials que treblla amb compromís, uns amics (i un company de la ràdio) que ara són al Sahara i hi han portat material sanitari i escolar als camps de refugiats (recordes larticle a l'Agulla?) , ... també podríem fer tots plegats una taula rodona com la vostra. Bé, hi ha esperança perquè hi ha molt a dir i hi ha persones amb prou coneixement de causa...
Una abraçada

El mosquit i el camell ha dit...

Maria Josep, ha anat molt bé. O sigui que us animo a fer-ho. Segurament no hem resolt el problema de la crisi, però ens hem animat mútuament a continuar treballant-hi. Que no és poc!